5a Temporada. Relat 5

Que la vida està plena de preguntes sense resposta tots ho sabem. Que moltes de les preguntes que ens fem les deixem en l'aire perquè ningú les respondrà també. Però, així i tot, el nostre cervell es passa els dies processant informació. Quan dormim, quan caminem, quan mengem... El cervell no para mai. No es reinicia. No para mai ni se li acaben les piles.

Però el cervell no té resposta a totes les qüestions per més quotidianes que semblen. Algunes perquè no les sabem, altres perquè no les sap ningú i altres perquè, encara que semble mentida, o no tenen resposta o aquesta no és gens convincent.

No se si la gent es fa moltes preguntes al llarg d'una jornada. Jo si que me'n faig i també em pregunte que es pregunta la gent.

Aquesta situació és com una mena de bucle que no té eixida. Preguntar, repreguntar i no obtindre cap resposta no té cap sentit, però la curiositat fa que el nostre subconscient no pare de cercar respostes. No son sols els xiquets els que necessiten respostes perquè sempre estan preguntant Per què?. Som tots els éssers humans els que necessitem respostes a algunes qüestions i en alguns moments determinats.

Preguntes hi ha moltes però en deixe unes quantes per a que aneu pensant la resposta si és que hi ha.

Perquè continuen havent murs en el món i encara se'n estan construint més? Per què el pressupost que el primer món inverteix en productes per aprimar-se i fer esport supera el que es destina per eradicar la fam a l’Àfrica?, Per què les tortugues i els peixos dels nostres fills estan millor alimentats que 2/5 parts del món humà?, Per què qualsevol líder mundial pot assassinar impunement? Per què als tribunals internacionals sols es jutgen uns determinats crims i altres no? Per què la Mediterrània continua essent la fossa comuna de milers d’emigrants? Per què alguns s'apropien de milions d'Euros i no entren a la presó i altres per una llauna de sardines són condemnats? Qui són els immigrants? Qui no és immigrant? Què és una frontera? I un país?

 Són moltes preguntes que poden admetre un munt de respostes (moltes interessades) però cap d'elles ens soluciona cap dels dubtes.

5a Temporada. Relat 4

Si algú va inventar el món, cosa que no se però que tampoc em preocupa. Si un ser inimaginable amb molt poder va crear les persones, els éssers vius i les plantes, tampoc ho se, però no tinc massa interès per saber-ho. Tant em fa si algú ho ha fet, s'ho ha inventat, si vivim en un món paral·lel a altres mons o si ara en el món en que vivim estem mort per sobreviure després o ara estem vius i morirem després. És una cosa que se m'escapa de les mans i a més el meu cervell, ja amb una certa edat, no es pot permetre el luxe d'utilitzar més matèria gris per tractar d'esbrinar una matèria tan complexa.

El que si que em sembla un encert d'aquest món (o infern o avantmort o el que siga) són, entre moltes coses, aquestes: la primera és la salut, un element tan important i que, curiosament, sols ens recorde'm d'ell quan no el tenim. Així en molts països el que es desitja en les celebracions és salut i nosaltres apel·lem a la sort. La salut és més important del que sembla, però tal com passa en moltes coses de la vida, l'apreciem tal com van passant els anys i quan comença a donar símptomes d'esgotament. Aquesta la tenim, o no, rics, pobres, alts, guapos negres o blancs. No hi ha distinció ni classes.

Un altres dels encerts és la data de la mort. Em sembla important que ningú sàpiga ni l'hora ni la data de la seua mort, si no és que se la provoca. D'aquesta manera podem viure sense pensar quan es produirà, si ens pillarà joves o grans, si ens agafarà gitats al llit, jugant a pàdel o dormint. Si sabérem la data i l'hora del desenllaç no seríem feliços, no sabríem que fer mentre esperem ni quina roba posar-nos per l'ocasió.

 Però una cosa que em preocupa, encara que en aquest futur tecnològic meravellós en que ens trobem immersos segur que tindrà solució, és la connexió del cervell amb la informàtica, però no per poder manipular-lo i aprofitar-nos d'ell, si no per que d'aquesta manera podríem establir un port d'eixida i poder fer una còpia de seguretat. Imagineu per un moment que haguérem pogut fer una còpia del cervell de Da Vinci? O d'Einstein? O de Vivaldi? Això si que seria un encert que no es va tenir en compte quan algú (si és que va ser algú) va crear els éssers vius. Si, modestament, tinguera l'ocasió li diria que si de cas pensa en crear-ne un altre li recomane que s'ho vaja rumiant. La sapiència i la intel·ligència s'haurien de poder transmetre i conservar-los com a patrimoni universal.