Joan
i Carme vivien en un adosat que havien comprat als afores del poble.
Era una casa molt acollidora amb un jardí que la rodejava i una
piscina individual a la part del darrere que els permetia banyar-se
sense ser vistos pels veïns. Havien posat molta il·lusió en la
nova vivenda, però en el moment en que l'havien adquirida tenien
suficient solvència econòmica per fer-ho.
Eren feliços i la vida, personalment i econòmicament, els anava bé, per la qual cosa varen decidir tindre fills, així varen arribar els dos bessons que venien a completar el paradigma d'una família feliç.
Eren feliços i la vida, personalment i econòmicament, els anava bé, per la qual cosa varen decidir tindre fills, així varen arribar els dos bessons que venien a completar el paradigma d'una família feliç.
Però
de la nit al matí les coses varen començar a anar malament. Carme
va perdre el treball d'administrativa en una empresa de recanvis
d'automòbils en la que treballava des que havia acabat els seus
estudis d'Administració i Finances i amb la nova reforma laboral va
ser acomiadada amb una quantitat econòmica molt inferior a la que li
corresponia.
Joan
treballava en una entitat bancaria feia més de deu anys. Havia
viscut el boom immobiliari i l'augment desmesurat de demanda
d'hipoteques, cosa que feia que es cobraren sobresous per incentius,
per vendes i per moviments bancaris. Era el boom de immobiliari però
realment era un boom bancari.
A poc a poc tot va anar canviant i els bancs es van trobar de morros amb la crisi creditícia que afectava a tot arreu. Llavors varen aparèixer els pisos sense vendre propietat de les entitats bancàries, la morositat en les hipoteques i els crèdits i l'atur.
A poc a poc tot va anar canviant i els bancs es van trobar de morros amb la crisi creditícia que afectava a tot arreu. Llavors varen aparèixer els pisos sense vendre propietat de les entitats bancàries, la morositat en les hipoteques i els crèdits i l'atur.
Al
banc on treballava Joan li va esclatar la bombolla en la cara i varen
haver de començar una redistribució de capitals i de sucursals. El
banc havia de ser rescatat per l'estat i es plantejaven unes
condicions molt dures. Per fer-lo solvent havien d'eliminar el
setanta-cinc per cent d'alts càrrecs, el cinquanta per cent de
sucursals i els trenta per cent dels treballadors i Joan com a alt
càrrec era un dels afectats.
No
s'ho podien creure, de la nit al matí havien passat de viure de
manera acomodada a haver de rebre els ajuts que donava el govern
central. Havien passat del cel a la terra en un tancar i obrir d'ulls
i havien passat a viure amb una misèria.
Varen
començar una lluita incansable per trobar feina i poder refer-se
però no hi havia feina enlloc. S'havien acabat les oportunitats en
un país que nadava en carabassetes. Varen acabar amb els estalvis
del banc i varen haver de demanar ajuda als pares, però la situació
en lloc de millorar empitjorava.
La situació familiar es va tornar insostenible, en casa tot eren baralles i crits i la hipoteca de la casa continuava pesant com una llosa sobre les seues esquenes i Joan cada dia es trobava pitjor. No podia suportar la situació, havia sigut un home treballador i havia adquirit un prestigi com a interventor del banc. A més havia començat a perdre pes i el sentit de l'humor li havia canviat. Definitivament no era el mateix.
La situació familiar es va tornar insostenible, en casa tot eren baralles i crits i la hipoteca de la casa continuava pesant com una llosa sobre les seues esquenes i Joan cada dia es trobava pitjor. No podia suportar la situació, havia sigut un home treballador i havia adquirit un prestigi com a interventor del banc. A més havia començat a perdre pes i el sentit de l'humor li havia canviat. Definitivament no era el mateix.
Un
dia es va aixecar, es va posar el vestit amb la corbata i li va dir a
Carme que tenia una entrevista amb moltes possibilitats de quedar-se
amb la feina. Estava content, va donar un bes als fills i la dona i
va marxar, però Joan ja no va tornar. Passats dos dies el van trobar
amb un dispar al cap en el bosc. No havia pogut suportar la pressió
i la crisi el va arrossegar.