Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 24 de gener de 2014

3a Temporada. Relat 13

Com cada any per aquestes dates retorna la fira a La Vilavella. És una fira canviant, i les velles barques, a les que fan referència els nostre avantpassats, ara s'han convertit en aparells que funcionen amb energia elèctrica i que amb el seu soroll i les seues llums fan que els carrers on es celebra la fira tinguen un aspecte diferent al que tenen la resta dels dies de l'any.
Pot ser que amb els anys les parades i atraccions que campen com si foren xampinyons al voltant de la part baixa del poble hagen canviat la seua fesomia, però el que és indubtable és que continuen fent les delícies de grans i menuts. Cadascú gaudeix d'una manera diferent, així mentre els mes xicotets van com uns descosits pujant d'atracció en atracció, el més grans acontenten el cos omplint-lo de torrons, coco o xurros de totes les varietats. És evident que cada edat és diferent, però l'arribada de la fira no deixa indiferent a ningú ja que fins i tot hi ha qui la odia.
La flaire, el soroll i les llums es fan notar des de qualsevol punt del municipi i formen una mena d'atracció que fa que els veïns del poble s'apropen a visitar-la. Però la fira també és esperada pels visitants que des de poblacions veïnes acudeixen en massa a passar un dia sencer envoltats pels coets, les paperetes gastades de la tómbola i els peixos de color roig que naden incansables dins d'una peixera que farà impossible que el pobre animalet tinga una vida tranquil·la.
Al voltant de tots aquests elements típics de la fira que amb estrèpit fan sonar les seues botzines indicant que el següent torn ja pot pujar també s'apleguen parades que amb toldos de tela o bé al terra amb una manta porten els seus productes per vendre. Així podem trobar, formatges, xoriços, bolsos, barrets o fundes de telèfon mòbil amb venedors de tots els colors i ètnies que s'esforcen per fer una bona venda.
Una vegada acabada la fira els carrers tornaran a tindre un llum tènue i fluix i la gent passarà abrigada pels carrers deserts i solitaris. La fira haurà marxat, però com cada any serà fidel al seu compromís i tornarem a vore com un munt d'andròmines tornen a omplir els carrers i els somriures tornen als rostres de joves i no tan joves.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada