Com
cada any per aquestes dates retorna la fira a La Vilavella. És una
fira canviant, i les velles barques, a les que fan referència els
nostre avantpassats, ara s'han convertit en aparells que funcionen
amb energia elèctrica i que amb el seu soroll i les seues llums fan
que els carrers on es celebra la fira tinguen un aspecte diferent al
que tenen la resta dels dies de l'any.
Pot
ser que amb els anys les parades i atraccions que campen com si foren
xampinyons al voltant de la part baixa del poble hagen canviat la
seua fesomia, però el que és indubtable és que continuen fent les
delícies de grans i menuts. Cadascú gaudeix d'una manera diferent,
així mentre els mes xicotets van com uns descosits pujant d'atracció
en atracció, el més grans acontenten el cos omplint-lo de torrons,
coco o xurros de totes les varietats. És evident que cada edat és
diferent, però l'arribada de la fira no deixa indiferent a ningú ja
que fins i tot hi ha qui la odia.
La
flaire, el soroll i les llums es fan notar des de qualsevol punt del
municipi i formen una mena d'atracció que fa que els veïns del
poble s'apropen a visitar-la. Però la fira també és esperada pels
visitants que des de poblacions veïnes acudeixen en massa a passar
un dia sencer envoltats pels coets, les paperetes gastades de la
tómbola i els peixos de color roig que naden incansables dins d'una
peixera que farà impossible que el pobre animalet tinga una vida
tranquil·la.
Al
voltant de tots aquests elements típics de la fira que amb estrèpit
fan sonar les seues botzines indicant que el següent torn ja pot
pujar també s'apleguen parades que amb toldos de tela o bé al terra
amb una manta porten els seus productes per vendre. Així podem
trobar, formatges, xoriços, bolsos, barrets o fundes de telèfon
mòbil amb venedors de tots els colors i ètnies que s'esforcen per
fer una bona venda.
Una
vegada acabada la fira els carrers tornaran a tindre un llum tènue i
fluix i la gent passarà abrigada pels carrers deserts i solitaris.
La fira haurà marxat, però com cada any serà fidel al seu
compromís i tornarem a vore com un munt d'andròmines tornen a
omplir els carrers i els somriures tornen als rostres de joves i no
tan joves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada