Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 20 de desembre de 2013

3a Temporada. Relat 12

Els tòpics sempre tornen. En una societat tan cíclica com la que vivim hi ha poc de marge per les sorpreses (sempre hi ha alguna però mai sol ser positiva), així, en aquestes dates, ens trobem amb carrers enllumenats en formes de cérvols, avets, campanes, Pares Noel o Reis Mags. Als aparadors apareixen, picant-nos l'ullet, les pastilles de torrons, les botelles de cava, els embotits ibèrics i els formatges curats.
Ningú pot escapar a la vista de tots aquests elements que apareixen per aquestes dates i que ens volen atreure, com un imam, cap a ells. Són elements molt golosos i tots, poc o molt, ens deixem portar per l'anomenat “Esperit nadalenc”.
A la televisió, la premsa escrita o radiofònica, a tot arreu apareix el Nadal. No hi ha cap ésser humà que puga esvair-se d'aquest esperit. Torna la publicitat de la grossa de Nadal, les nines fan passarel·la mentre sopem, els cotxets, camions i diferents andròmines passen a tota pastilla pels nostres salons i els reis tenen abduïts als més menuts davant de la pantalla de raigs catòdics.
Però el Nadal, cada vegada, s'ha fet més complicat. Hi ha un munt de famílies que no poden tindre un sopar especial, hi ha molts xiquets que no poden rebre cap regal i que sols veuen passar trets de franctiradors pel davant dels seus rostres, mentre que alguns dictadors ho acaparen tot. I fins i tot hi ha gent que no té amb qui celebrar-ho.

Són dates de germanor, de sopars, dinars i esmorzars, de moltes celebracions i molt de goig, però no ens hem de conformar amb el que tenim, s'ha de lluitar per a que el futur no ens prenga tot el que hem aconseguit i sobretot que els més desfavorits, puguen tindre un futur com el que tots els éssers humans mereixem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada