Lola no havia tingut una vida fàcil. El fet de ser homosexual no ho havia portat mai bé i encara que era una persona magnífica i agradable no havia acabat de superar el complex que tenia degut a la seva inclinació sexual.
Ho duia d'amagat tota la vida, però la seva germana i els seus cosins ho sabien, ja que freqüentaven els mateixos llocs d'oci i de tant en tant l'havien vista acompanyada amb persones del mateix sexe.
Al cosins i a la germana, Empar, els ho va acabar dient, ja que d'ells no es podia amagar, però als tios i als pares no s'havia atrevit mai a dir-los-ho. La seva germana li havia insistit en que ho havia de fer perquè tard o d'hora s'acabarien assabentant, i era millor dir-ho ella que assabentar-se per terceres persones.
Els pares tenien una mentalitat molt tancada, per la qual cosa el tema de la sexualitat no s'havia tocat mai en casa. Ells eren dels que pensaven que allò era una malaltia i que tots els homosexuals eren persones malaltes i gent de mala vida. Per això Lola tenia pànic d'enfrontar-se a la situació de donar-los la notícia.
Lola tenia una amiga amb la que quedava sovint per eixir els caps de setmana, entre les dues hi havia una relació de parella, però aquesta no era fixa. La relació anava i tornava com si fora un bumerang, però no havia arribat mai a quallar. No perquè no s'estimaren sinó perquè Lola no volia enganxar-se a una relació i tindre que donar explicacions en casa.
Raquel, la parella de Lola, havia parlat amb Empar i per tant coneixia la situació de primera mà. Ella estimava a Lola i no volia deixar passar l'oportunitat de perdre-la per un motiu de covardia o de falta d'indefinició.
Així que un diumenge que estava la família de Lola reunida per dinar va decidir presentar-se allí. En la taula estaven dinant Lola, Empar, els seus pares, els tios i els cosins. Així que quan estaven a mitat del dinar va sonar el timbre i Empar es va aixecar per obrir la porta. De sobte es varen presentar en el menjador Raquel i ella. Lola es va posar tota roja i va baixar el cap. Tothom pensava que es tractava d'una amiga d'Empar, llavors aquesta va dir “Ella és Raquel, la núvia de Lola”.
En aquell moment cap dels majors va saber com reaccionar, però passat un temps tothom ho va comprendre i Lola va respirar de nou. Per fi, s'havia convertit en una persona feliç.