Lluís a més de ser bon pescador era amic meu així m'havia dit moltes vegades que volia portar-me a navegar cap a les illes Columbretes. Una vegada allí podríem gaudir d'una nit de pesca, bon menjar i bon vi. El viatge seria curt, però la nit ens permetria veure la mar amb l'escuma brillant acompanyant la flaire de peix fregit.
Per fi em vaig decidir i vaig acceptar la invitació, finalment varem eixir un dissabte després de dinar. Navegaríem fins la nit i quan arribaríem a les illes embarcaríem, soparíem i passaríem la nit a bord del vaixell, però a la sendemà ens aixecaríem prompte per tal d'arribar a casa a hora de paella del diumenge.
Em semblava un magnific pla així que em vaig presentar al port amb un munt de material per tal d'intentar distreure'm durant la travessia, portava el meu lector de llibres electrònics, la tableta i una llibreta. Lluís es va posar a riure quan em va veure tan carregat, llavors em va dir que tan sols necessitava una jaqueta per si a la nit feia fred i roba per poder-me canviar al dia següent.
Varem eixir del port cap a les illes amb un horitzó blau, enllumenat per un sol de tardor que ja quasi es trobava de retirada. El mar estava quiet, tal i com acostuma a estar-ho en aquesta època, i ens acompanyava plàcidament groxant-nos sobre la seva esquena. Al nostre costat anàvem deixant un rastre de peixos de tots tipus i maneres, que fugien del nostre vaixell intrús.
Quan varem arribar a les illes, la visió era espectacular. Estava tot tranquil amb unes aigües que ens havien acceptat com a visitants i amb un cel que havia substituït la lluna per el sol de tardor.
Varem fregir sardines, dues dorades i uns quants llagostins que portava Lluís a la nevera. El menjar el regàrem amb una ampolla de vi blanc que havia preparat per a l'ocasió. Després ens varem quedar asseguts contemplant la imponent silueta de les illes sota un cel poblat d'estels que ens il·luminaven la coberta del vaixell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada