Per
sort o per desgràcia la mort ja no és el que era. Ara hi ha moltes
maneres de morir, encara que també podem sobreviure a la mort. Aquesta ha
pres forma i s'ha dividit en dues parts: la mort física i la mort
cibernètica.
La
mort física entesa com a tal és una mort que sempre ha existit, és
la mort que hem vist sempre, la mort dels nostres avantpassats, els
nostres veïns o d'algun amic, la qual cosa malauradament sempre sol
passar, encara que no estiguem preparats per tal d'assumir-ho.
Però
en un moment de crisi en el que els valors o la moral estan
qüestionats la mort continua reinventant-se. És com un ésser
camaleònic que continua canviant i sempre està present, però que
últimament no és tal com era fa uns anys.
Encara
que semble una incongruència hi ha una mort que continua vivint i
aquesta és la mort cibernètica, la qual abandona el cos i l'ànima
de les persones, encara que aquests continuen en un núvol lògic ple de
zeros i uns convertit en l'esperit del desaparegut.
Abans
quan un ésser humà traspassava el llindar del no retorn estàvem segurs que ja no hi
havia volta enrere. Ja era impossible comunicar-nos amb ell ni
veure'l amb un estat que no fora el de les dues dimensions
reflectides en forma de fotografia. Avui en dia el mort cibernètic
no sabem el que és, aquest continua vivint en les xarxes socials, el
podem veure de diferents formes, com a avatar amb icona, també podem parlar amb ell en el ciberespai i veure'l en el nostre telèfon mòbil i així després d'haver
passat a millor vida, fins i tot, podem arribar a rebre algun missatge
d'ell.
No
sabem que hi ha dintre del núvol ni qui governa el ciberespai però
algun dia, esperem que no, els morts no s'hagen apoderat del mon dels
vius.