2a Temporada. Relats curts 2

Per sort o per desgràcia la mort ja no és el que era. Ara hi ha moltes maneres de morir, encara que també podem sobreviure a la mort. Aquesta ha pres forma i s'ha dividit en dues parts: la mort física i la mort cibernètica.

La mort física entesa com a tal és una mort que sempre ha existit, és la mort que hem vist sempre, la mort dels nostres avantpassats, els nostres veïns o d'algun amic, la qual cosa malauradament sempre sol passar, encara que no estiguem preparats per tal d'assumir-ho.

Però en un moment de crisi en el que els valors o la moral estan qüestionats la mort continua reinventant-se. És com un ésser camaleònic que continua canviant i sempre està present, però que últimament no és tal com era fa uns anys.

Encara que semble una incongruència hi ha una mort que continua vivint i aquesta és la mort cibernètica, la qual abandona el cos i l'ànima de les persones, encara que aquests continuen en un núvol lògic ple de zeros i uns convertit en l'esperit del desaparegut.

Abans quan un ésser humà traspassava el llindar del no retorn estàvem segurs que ja no hi havia volta enrere. Ja era impossible comunicar-nos amb ell ni veure'l amb un estat que no fora el de les dues dimensions reflectides en forma de fotografia. Avui en dia el mort cibernètic no sabem el que és, aquest continua vivint en les xarxes socials, el podem veure de diferents formes, com a avatar amb icona, també podem parlar amb ell en el ciberespai i veure'l en el nostre telèfon mòbil i així després d'haver passat a millor vida, fins i tot, podem arribar a rebre algun missatge d'ell.

No sabem que hi ha dintre del núvol ni qui governa el ciberespai però algun dia, esperem que no, els morts no s'hagen apoderat del mon dels vius.