4a Temporada. Relat 4

Des de ben menuts s'havien passat tota la vida treballant unes terres que havien anat passant de generació en generació. Aquestes els havien fet viure bé durant un munt d'anys i ara, després de la mort dels pares, Joan i el seu germà havien rebut, cadascú, la meitat de l'herència.

Eren terres de marjal que estaven molt a prop de les platges que primer havien rebut, amb carro i cavall, als veïns de poblacions properes, per posteriorment haver vist desfilar les primeres rosses de cabells llargs amb biquinis que pràcticament no tapaven res. Però que les europees lleugeres de roba sovintejaren els terrenys d'horta humits no minvava el treball i les bones collites, suficients per alimentar a tota una família.

Les terres els donaven fruites i verdures durant tot l'estiu i taronges de varietats diverses durant l'hivern, al mateix temps els donaven una quantitat important de diners que permetia fer una nova inversió i augmentar les plantacions i directament les collites.

Llavors la mar, a pocs metres d'on ells suaven sota els rajos de sol, era un monument idíl·lic i tranquil, sols alterat de manera puntual durant els mesos d'estiu.

Però va arribar un moment en que la maleïda globalització els va fer canviar el mode de treballar i de repensar el futur. Així les terres, en principi separades per l'herència, però que mai ho havien estat físicament perquè tots dos germans continuaven treballant plegats, varen passar a valdre un munt de diners.

Ells no sabien massa bé que era el que passava, però semblava que aquelles marjals de naps, cols, tomaques, clementines i nàvels començaven a revaloritzar-se. Era veritat que els preus de les fruites i de les verdures no havien sigut mai massa elevats però amb el que guanyaven podien subsistir sobradament.

Per part d'uns veïns del poble es varen assabentar que uns inversors estrangers volien crear unes urbanitzacions on, segons deien, havien de vindre un munt de russos, anglesos i alemanys a quedar-se a viure tot l'any i que, a més, comprarien les cases a preu d'or. En definitiva, passaria a ser una platja per a rics i de pas aquests portarien la riquesa a tots els llauradors.

Fins que un dia, mentre estaven plantant cols, varen vore arribar un cotxe molt luxós del que va baixar un home amb vestit i corbata i fumant un puro d'allò més llarg. Es va presentar com a un promotor que volia construir en les terres dels dos germans multiplicant-los per mil el valor del terreny. Aquests es varen quedar amb els ulls com a plats i no donaven crèdit a aquella oferta. Era l'oportunitat de la seva vida i amb aquells diners podrien viure perfectament quatre o cinc generacions. Però varen voler ser prudents i Joan, el major, va dir que ho havien de parlar i que tornara en un parell de dies.

Ja en casa, amb el neguit al cos durant tot el dia, varen debatre el tema. Joan no ho tenia clar, però el seu germà sí. Aquest volia vendre-ho. Argumentava que el treball del camp era molt sacrificat, que no mereixia la pena estar tota la vida igual, que anaven a ser rics de la nit al matí, però Joan no les tenia totes amb ell. Així que ho varen fer saber a les seues dones. Les dues varen dir que estaven d'acord en vendre-ho.

Joan no en sabia que fer i finalment va decidir que no vendria la seua part. Ell era feliç al camp, era el que havia fet tota la vida i no volia cap feina que no fora aquella. No li feia falta cap cotxe nou, ni cap casa d'estiu perquè tenia terreny suficient per obrar-se'n una.

Finalment Joan no ho va vendre i el seu germà si (ell i un munt de veïns) cosa que li va portar un munt de maldecaps: la separació de la dona, barallar-se amb el seu germà i el menyspreu de tots els que anaven amb un descapotable.

Però quan encara no havien passat deu anys el seu germà ja s'ho havia gastat quasi tot i no li quedava res. Dels diners que li havien donat havia comprat tres cotxes de luxe i un xalet amb un terreny immens, s'havia afeccionat a la hípica i tenia cinc cavalls i a més a casa no entrava ni un cèntim. Però ell no va ser l'únic ja que gairebé tothom estava com ell.

Però Joan continuava com sempre. Tenia el seu terreny, la seua feina i la felicitat que els diners havien fet perdre a molts dels seus amics. 

4a Temporada. Relat 3

Quan arriben els darrers dies de desembre venen les festes de nadal i els més menuts tenen dues alegries, que possiblement, siguen les més gran de tot l'any: en primer lloc comencen unes vacances, que després d'un dur trimestre escolar, es fan molt necessàries i en segon lloc perquè al final de les vacances apareixeran pels nostres pobles els reis mags. Aquests vindran des de l'Orient i ho faran en un ventall de vehicles tal que cada vegada es fa més difícil esbrinar per on apareixeran. Venen per terra, mar o aire i no fallen mai a la seua cita. Però el que no es queda mai és cap casa ni cap xiquet sense els seus regals.

Però passat un temps arriba una edat crítica. L'edat en que ja anem cap a una preadolescència. Moment en que comencem a fer-nos grans, a descobrir el sexe contrari i els primers amors, i també a eixir, a poc a poc, amb amics. I també és el moment en que deixem de creure en els reis mags.

Encara que aquest procés va associat a la transició vital les imatges de fets, llocs o personatges desconeguts poden fer que aquesta transició convertida en una cinta de vídeo antiga puga ser rebobinada per tornar-nos unes creences i unes il·lusions que creiem oblidades i aparcades en el temps.

I com no una d'elles és la dels reis, aquests són diferents en els pobles i en les grans ciutats. Als pobles acaben la seua màgia quan els xiquets compleixen uns deu anys però a les grans ciutats es mantenen durant uns anys més.

Això li va passar a aquell jove que va anar a casa d'uns familiars des del poble a la ciutat. Al poble els mags d'Orient ja s'havien convertit en éssers humans, éssers de carn i óssos. Però en la ciutat es passejaven en grans carrosses plenes de llums i de colors. Eren els veritables reis. Eren els reis de debò. No eren els mateixos reis del poble. Allí els reis portaven els seus pages, els seus camells i tots els seus ajudants.

 Havien passat molts anys i aquell jove ja no creia en ells, però aquests eren els que ell tenia, des de ben menut, en la seua imaginació. S'havia quedat bocabadat. Però quedava el millor. En arribar a casa encara va poder contemplar com uns dels mags d'Orient, després de deixar els regals, eixia per la finestra i li picava l'ullet. La màgia havia tornat

4a temporada. Relat 2

Després de molts anys de casament les coses varen començar a anar malament. Tenien una filla de tretze anys i la vida sempre els havia anat bé, tan econòmicament com socialment.

Ell tenia una empresa de construcció en la que portava a quatre treballadors i ella no treballava però portava la comptabilitat de l'empresa. Amb aquest treball podien permetre's una vida de viatges, plaer i diversió. Podien portar a la filla a una escola privada i es permetien els luxes que els venien de gust.

Però va vindre l'època de crisi i les coses varen començar a anar malament. La feina de la construcció escassejava i varen anar, a poc a poc, acomiadant a tots els treballadors. Tenien factures pendents de cobrar, el que significava que ells també en tenien per pagar. Es varen acabar els capricis, els viatges i els plaers i de rebot la vida matrimonial es va començar a ressentir.

Les baralles eren contínues i els crits s'escoltaven des de tota la finca de pisos. Gairebé no dormien cap dia junts perquè ell estava tot el dia en el bar i quan arribava a casa estava borratxo i insuportable.

L'única cosa que encara mantenien des de l'època de bonança econòmica era el col·legi privat de la filla i ho podien fer perquè ella, més previsora que ell, havia guardat uns pocs diners en un armari rober sense que ell ho sapiguera.

La mare volia que la filla acabara els seus estudis en el mateix institut on havia començat i ho volia costara el que costara. Ella no volia que la seua filla acabara pagant les conseqüències d'una crisi que s'havia endut l'empresa per davant i del poc de cap que havien tingut els seus pares.

Però a casa la situació es va tornar cada vegada més insostenible i la gota que va vessar el got va ser quan el pare li va pegar una bufetada a la mare. Ella el va enviar de casa i el va denunciar. A ell li varen posar una ordre d'allunyament i la filla es va quedar amb la mare.

Els estudis de la filla eren cars i els diners que tenia la mare estalviats s'anaven acabant. La mare no trobava feina i començava a desesperar-se. Sabia que no es podia permetre un col·legi com el que portava a la filla però era una cosa d'orgull propi i no volia renunciar, així que va pensar en fer un pas en davant per portar diners a casa.

Va inserir anuncis als periòdics oferint sexe a casa. Ho faria a les hores que la filla no estava en casa i no s'assabentaria ningú.

A poc a poc va anar tenint clients i començaven a entrar diners a casa. La mare ja començava a donar-se algun caprici i la filla sospitava alguna cosa. Li preguntava a sa mare d'on treia els diners i sa mare li deia que pels matins anava a netejar cases, però ella no era tonta i sabia que hi havia alguna cosa que no estava clara.

Un dia que va torna prompte de l'escola va entrar a casa i va escoltar sorolls a l'habitació de sa mare. Va obrir la porta lentament i va vore l'esquena d'un home despullat i sa mare baix. Estaven fent l'amor. La xiqueta no va poder resistir aquella visió i va anar a la cuina va agafar un ganivet i va matar a l'home.