4a Temporada. Relat 3

Quan arriben els darrers dies de desembre venen les festes de nadal i els més menuts tenen dues alegries, que possiblement, siguen les més gran de tot l'any: en primer lloc comencen unes vacances, que després d'un dur trimestre escolar, es fan molt necessàries i en segon lloc perquè al final de les vacances apareixeran pels nostres pobles els reis mags. Aquests vindran des de l'Orient i ho faran en un ventall de vehicles tal que cada vegada es fa més difícil esbrinar per on apareixeran. Venen per terra, mar o aire i no fallen mai a la seua cita. Però el que no es queda mai és cap casa ni cap xiquet sense els seus regals.

Però passat un temps arriba una edat crítica. L'edat en que ja anem cap a una preadolescència. Moment en que comencem a fer-nos grans, a descobrir el sexe contrari i els primers amors, i també a eixir, a poc a poc, amb amics. I també és el moment en que deixem de creure en els reis mags.

Encara que aquest procés va associat a la transició vital les imatges de fets, llocs o personatges desconeguts poden fer que aquesta transició convertida en una cinta de vídeo antiga puga ser rebobinada per tornar-nos unes creences i unes il·lusions que creiem oblidades i aparcades en el temps.

I com no una d'elles és la dels reis, aquests són diferents en els pobles i en les grans ciutats. Als pobles acaben la seua màgia quan els xiquets compleixen uns deu anys però a les grans ciutats es mantenen durant uns anys més.

Això li va passar a aquell jove que va anar a casa d'uns familiars des del poble a la ciutat. Al poble els mags d'Orient ja s'havien convertit en éssers humans, éssers de carn i óssos. Però en la ciutat es passejaven en grans carrosses plenes de llums i de colors. Eren els veritables reis. Eren els reis de debò. No eren els mateixos reis del poble. Allí els reis portaven els seus pages, els seus camells i tots els seus ajudants.

 Havien passat molts anys i aquell jove ja no creia en ells, però aquests eren els que ell tenia, des de ben menut, en la seua imaginació. S'havia quedat bocabadat. Però quedava el millor. En arribar a casa encara va poder contemplar com uns dels mags d'Orient, després de deixar els regals, eixia per la finestra i li picava l'ullet. La màgia havia tornat