Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 21 de setembre de 2012

2a Temporada. Relats curts I


Quan en el fons del cervell ja sonen molt allunyats els sorolls dels castells de focs artificials, dels petards anunciadors del començament d'alguna festa o els passodobles de les revetlles al mig del carrer sota la brisa estiuenca del mes d'agost, és perquè ja estem passant fulla i encetant una altra etapa de la vida.
Aquesta etapa que acaba de passar és l'estiu. Aquest no ens deixa dormir, ens té sempre hipnotitzats amb el remor de les ones de la mar i de la flaire de sardines torrades a la brasa que decoren l'ambient asseguts a la sorra.
L'estiu ja ha dit prou, ja ha esgotat el seu temps i poc a poc va amagant més ràpidament el sol darrere de les muntanyes. La nit ja ens va guanyat temps a la vida, però és al moment de fer les maletes del retorn quan ens adonem de totes aquestes coses. Unes maletes que s'han quedat sense ànima i sense alè, però que molt aviat el tornaran a recuperar.
Darrere queden els records d'estiu, aquests que ens han fet reviure noves amistats, retrobar-nos amb els sabors i les flaires de cada estiu, tornar a veure aquelles persones que sembla que sols existeixen durant dos mesos a l'any. Alguns hauran trobat el seu primer amor, aquell que mai s'oblida i que atrapa per sempre i d'altres hauran acabat amb una relació que l'estiu ha acabat trencant.
Ara que ja comencem a treure els llençols i ho preparem tot de cara a l'hivern el nostre cos encara se'n recorda dels soroll, de la gent, dels sabors i de les emocions que fan viure cadascun dels estius.
Cal esperar que vinga el següent, però que vinga carregat amb les mateixes sensacions amb les que ha marxat, que ens faça gaudir de nou i retrobar-nos amb la gent. Allí ens estarà esperant el mar impassible, amb el seu moviment, el qual ens crida i ens acarona i ens refresca l'ànima i el cos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada