Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 17 de febrer de 2012

Relats curts XXXV


James era un personatge taciturn, rar i de poques paraules, però era un home educat, amb bona presència i que tractava molt bé a Glòria.

Ella no sabia res del seu passat, però des de que s'havien conegut vivien junts en un pis a València. Ella era professora d'Anglès en un institut de secundària i en un dels viatges que havia fet a Londres l'havia conegut, aleshores James va traslladar el seu despatx per poder estar al costat d'ella.

Era un psicòleg afamat que tenia una clientela molt important al seu país, la qual continuava amb contacte amb ell per mig de la xarxa. Així podia atendre els casos que havia deixat a Anglaterra i agafar-ne de nous a València. Degut a això viatjava sovint a Londres.

Glòria li havia dit en repetides ocasions que anara abandonant la feina a l'estranger perquè li comportava un volum de treball molt gran, i amb la feina d'ella i els casos nous que havia aconseguit a València en tenien prou per viure acomodadament.

El pare de Glòria, un antic policia municipal del poble, volia el millor per a la seva filla i no havia acabat de pair que ella es casara amb un estranger, del qual no en sabien res. Era l'única filla que tenia i sempre l'havia tinguda molt protegida. Ella sempre li deia que no es preocupara, que era prou major, que havia rodat mig món i no havia tingut mai cap problema. Acusava a son pare de ser massa malpensat i de no haver vist món, però a ell James continuava sense agradar-li.

James continuava fent dos o tres viatges per setmana a Londres i Glòria ja començava a estar una mica cansada. Pensava que una vida així no era el que havia desitjat. No entenia perquè havia de viatjar tantes vegades si no era perquè tenia alguna una altra cosa entre mans.

Va començar a malpensar així que quan ell estava a la dutxa o se'n anava a fer fúting li revisava les telefonades en la Blackberry. Un dia va veure un número que es repetia un munt de vegades cada dia, sense importar l'hora. Va recórrer a un amic que tenia en la comissaria de policia de València i li va comentar el cas, era evident que no li podia dir res a son pare. Ell li va respondre que no era motiu per investigar però que li faria el favor per ser amic d'ella.

Varen descobrir que el telèfon pertanyia a una antiga novia de James anomenada Mary que havia desaparegut feia anys, la qual estava embarassada en el moment de la desaparició, però que el cas no s'havia investigat perquè no hi havia denúncia.

Als poc dies Glòria va rebre una trucada del seu amic policia i li va dir que l'antiga núvia de James havia sigut trobada assassinada i enterrada amb el mòbil en la ma en un descampat propietat d'ell, i que tot apuntava que James en podia ser el culpable.

De sobte a Glòria li va sonar el mòbil, era el mateix número que es repetia tantes vegades en el telèfon de James, ella el va agafar i una veu li va dir “Sóc Mary”. Immediatament la trucada es va tallar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada