3a Temporada. Relat 11

Cada lloc té el seu encant. Hi ha de molt famosos i molt bonics, poden ser pobles, ciutats, espais verges, muntanyes, i artificials o naturals. Tots formen part del nostre patrimoni, encara que, segurament, tenim més predilecció pels que han estat construïts a l'antiguitat i que continuen entre nosaltres. Del més propers podríem recordar la ciutat de Morella, Mascarell o el Castell de Peníscola.

Però hi ha altres que encara que no tenen ni la història ni la fama de tots aquest monuments s'han instal·lat en el nostre cervell i perduren en la nostra memòria des de que els descobrim fins que el cos humà diu prou.

Em referisc als aparadors, tendes i llums que, en aquestes dates, adornen les ciutats. Recorde, els viatges realitzats en Nadal on els aparadors ens rebien a la baixada del tren amb els seus millors productes. La flaire de ciutat, unida amb el vaivé dels caminants per les avingudes principals encara permaneixen en un racó del meu subconscient. L'olor a castanyes torrades al carrer, la música que ens acaronava quan passàvem per les portes obertes de les tendes i les llums de colors, ens acompanyaven en un trajecte on tothom es creuava amb un somriure blanc i lluent i carregat de regals per tal de fer feliços a joves i grans.

Tots aquests paquets dormien la nit de nadal i de reis sota un arbre que els donava ombra. Ens esperava tota la nit despert, impacient, per vore com obriem els regals. Però, desgraciadament, hui en dia hi ha un munt de gent que sols els queden els records d'una època passada i feliç, perquè alguns arbres han mort i s'han quedat sense somriure, tot per culpa d'alguns delinqüents de jaqueta i corbata que amb les seues decisions han fet que molts arbres ja no tinguen regals a les seues arrels.