Els pares de Maria havien marxat a
esquiar tot el cap de setmana i l'havien deixada sola a casa. Ella,
com tenia altres plans, no havia volgut anar amb ells dient-los que
tenia feina de la Universitat. Volia un un cap de setmana amb el seu
xicot.
Li va telefonar explicant-li que
estava sola tot el cap de setmana i que podia quedar-se amb ella els
dos dies. A Albert li va semblar perfecte, però necessitava una
excusa prou convincent per als seus pares. Així ho va fer i els va
dir que tenia exàmens i havia d'anar a estudiar tot el cap de
setmana a casa d'uns amics. L'excusa va sortir efecte i els pares
s'ho van creure.
Va arribar amb el tren i va pujar
cap a la serralada on es trobava la casa de Maria el dissabte de
matí. Portava una ampolla de vi i una de cava que havia comprat en
una tenda. Quan va tocar el timbre va eixir ella i el va rebre amb
una forta abraçada i un bes de pel·lícula. Ho tenia tot preparat,
la nevera plena, la xemeneia encesa i amb un munt de llenya per
utilitzar. I el més important, tenien tot un cap de setmana per
davant.
Des del xalet de muntanya de Maria
gaudien de la vista que s'observava des dels finestrals, llavors van
començar a caure els primers flocs de neu que anaven convertint els
voltants de la casa en un llençol blanc i emmidonat.
El cap de setmana el varen passar
entre el llit, la taula i el sofà. S'estimaven, feien l'amor,
menjaven... Tot amb el plaer que envoltava dos joves feliços i
enamorats.
Però el cap de setmana, com sempre
sol passar, es va fer mut i aviat va arribar el moment del comiat.
Albert va eixir de casa després del darrer bes del cap de setmana i
va baixar fins el carrer asfaltat per agafar el tren que el portaria
a casa. Llavors Maria va fer un crit en veure com una mena d'ànima
envoltada en una aura blanca flotava en el cel amb la cara d'Albert.
Més avall un camió descontrolat
l'atropellava mentre anava a agafar el tren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada