La
mort és una senyora amb el rostre tapat i tota vestida de negre que
carregada amb una dalla sempre està preparada per emportar-se a algú
o altre cap al seu territori. No té en compte cap virtut ni cap
defecte. Així es pot emportar un guapo, un lleig, un alt, un baixet,
un gros o un prim. Tampoc mira l'edat i, per sort, tampoc mira els
diners que tenen en els comptes bancaris. Per la qual cosa no es pot
subornar ni es poc comprar.
No
fa mai vacances i sempre està amanida per portar a terme la seua
feina. És una treballadora incansable i insaciable que no distingeix
ni l'estiu ni l'hivern.
Quan
les campanes del poble toquen a morts ella somriu sota la espesa capa
que li cobreix el rostre. Ha fet una altra captura.
Per
tant no ens hem de preocupar massa si fa temps que no la veiem, ja
que és possible que estiga de feina en algun altre indret, però el
que és segur és que en un moment o altre tornarà a aparèixer.
Ella
és com les formigues que de sobte apareixen pel nostre banc de la
cuina sense saber d'on venen i on van. Sempre apareix quan menys se
la demana i no sabem mai d'on ve ni cap on va, però el que és segur
és que el dia menys pensat apareixerà i se'ns endurà, on?. Qui ho
sap, llavors seria molt fàcil.
Per
veure que no en té mai prou sols ens hem d'apropar al cementiri i
veure com amb els anys ha anat omplint-se de gom a gom i hi ha de
molts tipus, joves, vells, homes, dones, xiquets, avis, tots
capturats per ella.
No
podem fer res per evitar-la, per la qual cosa ens hem d'acostumar a
la seua misteriosa presència. A més no hem de descuidar al seu
principal aliat que és el rellotge. Aquest ens va restant temps i
cada vegada estem més a prop de trobar-nos-la de cara.
Però
mentre no ens vinga a buscar hem de gaudir del que tenim i del que
fem... I és que un filòsof deia que cada dia que passa estarem
pitjor, llavors aprofitem mentre la dona misteriosa no aparega per
una cantonada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada