Ja
ho diu el refrany "L'edat no perdona" i així és. El pas
del temps, com totes les coses de la vida, no afecta d'igual manera a
tots. A uns els afecta psicològicament, a d'altres físicament, però
a tots afecta. Hi ha alguns més afortunats per als que semble que el
temps no passa, però
malauradament no és així i el rellotge biològic avança en els
nostres cossos i els nostres cervells.
Aquest
pas dels anys fa que ens sentim com si fórem màquines. De tant en
tant ens toca la visita al taller (en aquest cas hospital) i com si
fórem un cotxe o un telèfon mòbil hem de passar una posada a punt
o ens han de canviar alguna peça. Ja posats estaria bé que ens
pogueres fer un reset al sistema i que poguérem començar de nou,
però això que si que és possible realitzar en un munt d'andròmines
no ho és en el éssers humans.
Tot
això no sé si seria bo o no. No sé si aquest reset imaginari sols
el podrien fer possible els més poderosos o tots els mortals. Tampoc
se si aquesta regeneració del planeta seria un avanç per a la
humanitat o si pel contrari seria un niu de conflictes, però mentre
no existisca la possibilitat més val no pensar-ho.
Aquest
pas dels anys també es veu reflectit en els actes socials als que
acudim, així en la nostra joventut acudim a festes on els besos
fugaços es barregen amb el fum de les primeres cigarretes o amb el
soroll de les primeres motos. Després assistim a festejos i
casaments on l'olor i el soroll ara són en forma de coets i de
traques. Posteriorment venen els batejos, les comunions i fins i tot
les separacions, però quan la vida ens avisa de que el nostre crèdit
no és per sempre és quan comencem a assistir a enterraments de
familiars, veïns o amics. Llavors arriba el moment de pensar que
sense reset ni bola extra hem d'aprofitar cada instant, cada alegria
i cada plaer com si fora el darrer que ens queda perquè el rellotge
interior en un moment o en un altre pot quedar-se sense corda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada