Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 15 de novembre de 2013

3a Temporad. Relat 8

Sembla que vol vindre l'hivern, almenys això és el que pregonen tots els homes del temps que apareixen sempre a l'hora de menjar, a migdia i per la nit, als telenotícies de tots els canals de televisió. És un fred que ja fa temps que havia d'haver vingut però que s'ha fet d'esperar. Ara comença a guaitar el nas i bufa per darrere de les muntanyes que comencen a canviar els colors d'estiu pels colors d'hivern. Al cap i a la fi fan igual que nosaltres quan trèiem la roba impregnada de patxolí que permaneixia endormiscada a l'armari rober.
Canvia el temps i canvien els colors, així el verd de les garrofes passa a convertir-se en marró fosc, els fruits secs com les ametlles o les nous també passen a ser marrons, així deixen que la muntanya acabe perdent els colors clars que fins fa poc encara mantenia.
De del cim, quan el dia és clar, observem al fons les illes que permaneixen impassibles al mig de la Mediterrània, estan silencioses i solitàries. De tant en tant reben alguna visita dels pescadors que cerquen les seus captures a les seues faldes, però aquestes visites són fugaces, ja que no venen per quedar-se. En canvi els éssers vius que les envolten es queden amb elles convertint-se en els seus cuidadors i aliats.
També observem les platges, ja abandonades pels turistes, intentant refer-se de la degradació i la brutícia a la que han estat sotmeses durant l'estiu. Ara han canviat la seua tonalitat, i si a l'estiu han sigut verdes o color de llauna, llançada per alguns desaprensius, ara són d'un color que es barreja amb el cel a l'horitzó que no havien d'haver perdut mai.
De moment la natura no cal pintar-la, ella sola sap definir les seues tonalitats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada