3a Temporada. Relat 5

Ja s'ha produït, per la major part de nosaltres, el retorn a la normalitat. Hem canviat d'estació i ben aviat també canviarà l'hora, la qual cosa farà que el nostre cicle vital canvie. Tots ens amagarem més aviat als nostres caus, obrirem de bat a bat els armaris robers amb flaire de patxolí i despenjarem les avorrides robes que han permanescut durant un munt de temps en la foscor. Ens rebran amb un somriure i comprovaran com totes les peces lleugeres, acolorides i lleugeres les substituiran durant un període en el que elles passejaran sota la pluja i el fred.

Encara que hi ha una mena de roba que abans existia i que ara ja no se'n parla d'ella. Aquesta és la roba que anomenàvem d'entretemps. Era la roba que portàvem les nits d'estiu quan anàvem als terrats de les cases a vore els bous embolats, o a les revetlles dels pobles quan cercàvem els primers amors i els primers besos furtius en la foscor. Aquella que estrenàvem a Pasqua per anar amb la colla a menjar-nos la mona i a remullar-nos els peus a vora mar.

Ara guardem els abrics i donem pas al banyador, per la qual cosa, de vegades pot succeir que a Pasqua anem a remullar-nos els peus amb abric i sabates d'hivern quan abans anàvem amb samarreta de màniga llarga fina, caçadora texana lligada a la cintura, pantalons texans i sabates esportives anomenades pasqueres i estrenades per l'ocasió.
El mar també s'ha adonat d'aquesta circumstància i ja no ens espera com ens esperava abans. Ara quan arribem a sentir el plaer de les ones als peus i les canilles ja hi ha alguns, els que no van amb abrig, que ja estan remullats completament dins de l'aigua. Aquest ja no ens rep com ens rebia abans, amb les petites ones acariciant-nos els garrons blancs i immaculats, tapats durant tot l'hivern i és que ell també està cansat d'haver perdut les estacions a les que estava acostumat. Llavors ens mostrava les seves diferents tonalitats, tan prompte podia ser blau clar que podia fondre's amb un ataronjat de tardor amb el cel rogenc. Amb el temps ha anat perdent il·lusió i ja no es preocupa pel seu aspecte intenta tindre a tots contents ja es mullen amb abrig o amb botes camperes.
Per desgràcia nosaltres tampoc hem fet res per mimar-lo, ni a ell ni a la naturalesa que ens envolta, així hem perdut les estacions i el plaer dels primers banys a la primavera i si continuem així perdrem tots els plaers que ens regala la naturalesa.