Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 11 d’octubre de 2013

3a Temporada. Relat 3

Vicent havia treballat molt dur durant tota la seva vida, però una malaltia l'havia apartat de les tasques que realitzava al camp gairebé als seixanta anys. Era conegut al poble perquè anava amb el seu cotxe de tota la vida, el qual es resignava a retirar. Sempre deia amb un somriure que el cotxe es retiraria amb ell. Era el seu company inseparable.
El cotxe sempre anava carregat de productes que plantava en el camp, albergínies, cebes, creïlles o pebreres acompanyaven a Vicent en els seus trajectes en el cotxe i el perfum d'elles havia quedat de manera permanent en el vehicle.
Al poble tots el coneixien i ell amb el soroll inconfusible del clàxon pitava als veïns que el saludaven pel carrer.
Els productes del camp poques vegades arribaven a casa, ja que solia repartir-ne entre els veïns del poble. També en portava al bar on anava a esmorzar tota la vida. Allí amb un entrepà acompanyat d'un got de vi compartia sabors de productes acabats de collir que desplegava damunt de la taula.
Però al poc temps d'haver-se pre-jubilat va caure malalt. Ningú del poble sabia exactament el que li passava però a poc a poc el seu somriure anava apagant-se en el llit de l'hospital. Així va estar durant un mes, fins que cansat de permanèixer allí sense que es produïra cap milloria va decidir agafar l'alta voluntària i retornar a la rutina diària (el camp, el cotxe i el bar on tornaria a anar a esmorzar)
Un matí que no va anar al bar els companys de taula varen anar a buscar-lo a casa. Varen tocar el timbre però no contestava ningú. El cotxe estava a la porta i semblava trist. Llavors varen cridar a la policia local, la qual va descobrir el cos de Vicent gitat en el llit sense vida.
Va ser soterrat amb una cerimònia digna d'un personatge com ell. Va acudir gairebé tot el poble a donar-li el darrer comiat i els companys de l'esmorzar varen anar a fer una cervesa en el seu honor.

En el bar va quedar instal·lada una fotografia de Vicent en record dels amics que havia deixat. Però un dia quan l'amo del bar va anar a obrir va vore el cotxe a la porta, no hi havia ningú al seu voltant i estava tancat en clau. Mentre s'obria totalment la porta metàl·lica de l'establiment Vicent li picava l'ullet al cotxe, el qual havia agafat la vida d'ell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada