Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 17 d’octubre de 2013

3a Temporada. Relat 4

Quan havien passat un munt d'anys des que Maria s'havia casat amb Albert va començar a replantejar-se que havia fet un mal casament. S'havia casat amb una persona que tenia quinze anys més que ella i la relació, al principi bastant bona, s'havia convertit en una relació monòtona. Ella es dedicava a anar a treballar cada matí a l'oficina on feia mitja jornada i les vesprades les dedicava als seus hobbies, els quals havien anat incrementant amb el temps. Així jugava a pàdel, anava de compres amb les amigues,al gimnàs, a la perruqueria o a fer-se la manicura. Ell en canvi, un empresari d'èxit, es passava gairebé tot el dia en la feina, per tant la vida en comú s'havia convertit en una vida per fascicles els quals se servien un parell d'hores al dia com una tele novel-la.
A poc a poc ella es va adonar que havia deixat passar uns dels millors anys de la seva vida, així quan ella fregava els trenta i pocs anys, ell es trobava pràcticament als cinquanta. No havien tingut fills perquè no trobaven mai el moment i ara ja es veien amb poques ganes de criar xiquets xicotets.
En les activitats que Maria tenia cada vesprada va anar re-fent una mica les seues relacions personals i va començar a conèixer gent que tenia molt en comú i que li oferia un munt de possibilitats que amb el seu marit ja no podia aconseguir. Va començar a anar a sopars que organitzaven les companyes del gimnàs, els del pàdel o anar d'espà a un hotel de la costa amb les companyes de perruqueria. Cada vegada li resultava més pesat arribar a casa i trobar-se amb el seu home, el qual es trobava cansat de la feina diària.
Passat un temps va trobar un xic de la seua edat que estava separat i sense fills, era treballador de banca i era l'enveja dels que sovintejaven el gimnàs. Era agradable, educat, guapo i ben considerat en la feina. Varen eixir un parell de nits a sopar junts sense que l'home de Maria ho sabera (ell li deia que anava amb les companyes del gimnàs). Ell es creia el que ella li deia, o almenys això deia.
Quan la relació va anar consolidant-se ella va decidir desfer-se del seu marit perquè així era l'única manera de poder accedir als seus diners i els bens, perquè si li demanava la separació no n'obtindria res perquè no hi havia fills pel mig. No era moment de deixar perdre una fortuna amb la que somiava des que s'havia casat.
Va obtindre una mena de producte químic que li havia aconseguit un antic company que treballava en un laboratori i que no deixava cap empremta en el cadàver. Seria com si haguera mort d'un infart.

Una nit quan anaven a sopar Maria li va proposar encetar una ampolla de vi de les que tenien guardades a la bodega. Albert va anar a per ella, mentre Maria preparava els gots i es guardava a la butxaca l'ampolla amb els verí. En obrir l'ampolla i posar el vi li va posar el líquid al got i es va aixecar a per un paper de cuina (no volia vore'l com bevia). En tornar, ell li va proposar un brindis amb les dues copes. Després de fer un glop llarg, Maria va començar a sentir-se marejada, Albert va començar a riure mentre el rostre desencaixat d'ella queia sobre la taula. Maria no l'havia pogut enganyar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada