75 ANIVERSARI
FESTES DE SANT XOTXIM
En primer lloc voldria agrair a la comissió del setanta-cinc
aniversari, als clavaris d’enguany, a la comissió de Sant Xotxim,
a la de Santa Anna, a les diferents penyes de barri i a tots els que
heu fet possible la celebració d'aquest acte.
Quan la comissió del setanta-cinc aniversari es va posar en
contacte amb mi per tal de portar a terme un acte tan emblemàtic i
tan emotiu com el que participem hui, vaig sentir una gran
responsabilitat, perquè encara que una persona estiga acostumada a
realitzar xarrades o a escriure al voltant de diferents fets o
esdeveniments, res és comparable al que ens reuneix ací, ja que
parlem d’una festivitat històrica que porta celebrant-se durant
setanta-cinc anys.
Perquè per a una persona que ha nascut al carrer Sant Xotxim
(concretament al número 9), que ha vist el desenvolupament de les
seves festes, que ha participat en elles i que, junt els seus
familiars i veïns, la coneix des del dia que va vindre al món, la
responsabilitat davant de tots vostès encara és més gran.
De sobte, quan em pose a escriure aquestes línies, imagine a una
persona que per primera vegada s'arrima al nostre barri, Què
pensaria que fem?, Què celebrem? Quin significat tenen estos actes?
I, Perquè ho vivim amb tanta passió?. Aleshores, la resposta seria
molt fàcil i la podríem definir de la següent manera: «Són les
festes del Barri de Sant Xotxim, del nostre barri, i som xotximeros».
Amb el qualificatiu de xotximeros i xotximeres queda tot dit.
Aquesta paraula té un significat especial, que encara que per a
molta gent no significa res, significa tantes coses... Perquè per
als xotximeros, ser xotximero és una passió, una manera de viure,
un sentiment, una devoció i un goig. És l'olor de la pólvora
cremada, el soroll d'una porta metàl·lica que dona pas a un animal
que remou la sorra del carrer, són uns gojos cantats amb llàgrimes
als ulls, és un treball de tot un any preparant deu dies de festa i
tradicions i, també són, uns menjars de germanor sota la canícula
dels darrers dies del mes d'agost.
Perquè les festes de Sant Xotxim, tal com diu la cançó, són deu
dies que sense parar es celebren amb molt il·lusió, però
darrere hi ha un treball sord i invisible que no para ni els
dissabtes ni els diumenges. Un treball fet per persones que no reben
res a canvi i que ho fan per un sentiment, en definitiva, perquè els
neix del cor.
Aquesta passió xotximera no seria la mateixa si els veïns del seu
barri no s'hagueren encabotat en mantindre una festa que ara compleix
setanta-cinc anys. Cal recordar que molts d'aquells que, en els seus
inicis, ho varen fer possible es varen deixar la pell i, moltes
vegades, van haver de badallar per poder engalanar un dosser o per
poder anar a portar un bou.
Els primers xotximeros, que hui recordem ací en el cementeri, varen
encetar unes festes que ens han portat des d'aleshores fins els
nostres dies, i ho varen fer en una època dura, molt dura, on en cap
casa sobrava res, en un poble on els carrers i els edificis encara
estaven destrossats per un conflicte bèl·lic que va afectar a tota
una generació, però tot això no va impedir que amb pocs mitjans,
amb pocs diners, patint molta fam, però amb molta il·lusió,
posaren la primera pedra per donar forma a unes festes de les que ja
celebrem els seus setanta-cinc anys.
I si aquelles primeres persones que varen instaurar la festa de Sant
Xotxim, amb totes les seves dificultats, varen ser capaços de
portar-les endavant, no hi ha excusa possible per a que aquesta
tradició es perda. Per la qual cosa, ens trobem amb la necessitat i
l'obligació de continuar portant a terme les festes de Sant Xotxim.
Per que els nostres avantpassats ho mereixen, perquè ara els honorem
i els recordem. Ells, que ens observen des de dalt, són els
veritables responsables de que nosaltres estiguem celebrant este
esdeveniment. I per això venim a visitar-los i a agrair-los tot el
que varen fer la festa.
Però les festes, com totes les coses de la vida, han evolucionat.
La vida, la societat i els éssers humans estem en evolució
constant, i aquesta evolució ha fet que els actes canvien però que
no perden la seva essència.
Així, quan algunes coses acaben, com ara les dames i les regines o
les grans actuacions de cantants de renom, no podem considerar-ho com
un fracàs. Són fruït de l'evolució social i cultural i alguns
dels actes que en un moment donat estaven de moda ara ja no ho estan,
perquè el més important és que la festa evolucione, que canvie i
es reinvente, però, en definitiva, que es mantinga viva. I això
depèn de tots vosaltres. I estic segur que d'ací setanta-cinc anys
més, uns altres xotximeros estaran ací, on estem nosaltres ara, i
continuaran amb la nostra tradició.
Perquè per a un xotximero hi ha coses que sempre es mantenen en la
retina dels seus ulls. Així, no és fàcil oblidar la caravana de
llum, soroll, càntics i festa que recorre, com si fora una serp, els
carrers de La Vilavella fins al Barranc el dia del començament de
les festes (l’entrà). Com tampoc es poden oblidar els
rostres expectants, tensos i durs quan les banyes del primer bou
guaiten sota els raigs del sol de l'agost per la porta dels torils,
ni els sopars i esmorzars de germanor barrejats de converses al
voltant de les festes, o de l’acompanyament a casa dels clavaris, i
com no del dia de Sant Xotxim (el dia Gran), on el patró amb el seu
rostre impertèrrit, però agraït, avança des de l'inici del carrer
Barranc, acompanyat dels ciris fumejants i plorosos de cera, per
visitar una vegada a l'any el nostre barri. Este es converteix en el
moment de màxim esplendor de la festa, el dia en que tots ixen al
carrer o bé a acompanyar-lo, o bé a admirar-lo. És el moment on es
desfermen les passions, on es canten els gojos a Sant Xotxim, on les
llàgrimes dels xotximeros i xotximeres regalimen per les galtes, on
tothom s'empara al sant i quan la devoció supera els límits
imaginables. Ell, Sant Xotxim, damunt dels muscles dels portadors,
amb un esforç increïble per aguantar el pes i el calor, camina
lentament, a casa del clavari on tothom l'espera i, ell, agraeix, amb
sinceritat, el sentiment apassionat dels xotximeros. És quan tothom
pensa, Sant Xotxim quins ullets fas...
I torne al principi... Què és ser xotximero, doncs tot això que
amb unes línies i amb la major de les il·lusions he volgut plasmar
en este escrit. Perquè, voleu que us diga la veritat? Ser xotximero
no és una cosa que es puga vore, ni que es puga tocar el ser
xotximero es porta dins, està en els nostres cors i en les nostres
ànimes. Però, que també continua present en els que varen fer que
esta festa passara a la immortalitat, que siga l’enveja de tots, i
que continue viva entre nosaltres. Però això cal recordar els
nostres difunts, agrair-los, admirar-los i no oblidar-los.
I ara ben fort per a que aquest crit el senta tot el món (fins i
tot els que ens han deixat, que ara recordem i que ens estan
observant des del cel)
VISCA SANT XOTXIM!!!!!
La Vilavella a 25 d'agost de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada