Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 15 de març de 2013

2a Temporada. Relats curts 22

Quan vaig apagar la televisió encara plovia, així que mentre tancava en clau la porta del carrer, vaig observar pel finestral que l'aigua colava pel carrer neta i clara. Em vaig gitar i des de l'habitació s'escoltava el soroll de les gotes de pluja que xipollejaven en el vidre del desllunat.
Vaig tancar el llum de la tauleta de nit de l'habitació i em vaig quedar sol amb les paraules que eixien per l'altaveu de la ràdio-despertador. En ell una locutora de veu i aparença jove em feia la companyia de la que feia temps que no gaudia. Estava orfe de parella des de feia temps, i això en el llit es feia difícil. Just des de que l'amor de la meua vida havia decidit abandonar-me per un amic de la infantesa, el qual, també havia deixat a la seua parella. Però aquest havia sigut més injust ja que havia marxat amb la meua estimada i havia deixat un matrimoni amb dos fills menuts.
Tot havia ocorregut sense voler, mig en broma mig en serio. Què si unes converses pel Facebook (maleït ordinador!), que si una trobada per fer un cafè. Què si quedem un dia per sopar. I des d'allí fins al llit tot va ser un tancar i obrir d'ulls. I com sempre passa en aquests casos els implicats varem ser els últims en assabentar-nos.
No podia fer res. Ho havia intentat, però per part d'ella, segons m'havia dit, s'havia perdut l'amor. Em vaig resignar i vaig haver de començar de nou. Però malauradament no aconseguia oblidar-la. Havien sigut un munt d'anys junts, però això no semblava haver sigut prou. Ella s'havia enamorat d'un altre i jo no podia posar-hi remei.
Així que mentre escoltava les gotes de pluja colpejant el vidre del desllunat, intentava adormir-me escoltant la veu tan dolça que emetien les ones hertzianes. Llavors era quan m'entrava la son i em venien al pensament tots els records de joventut, els quals definitivament s'havien esvaït.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada