Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 11 d’abril de 2014

3a Temporada. Relat curt 22

La naturalesa és molt sàvia. Es diria que té vida pròpia i fins i tot que és més llesta que els humans. Mentre la naturalesa es defensa dels atacs rebuts per part dels éssers humans, aquests últims fan l'impossible per acabar amb la seua espècie. Com es pot arribar a este punt d'inutilitat? Com és possible que no intentem defensar la nostra espècie tal com fan la resta d'éssers vius?
Els humans no tenim cap mirament pel que passa en el nostre entorn. Sols ens preocupem per una vida més rica, econòmicament, que els altres. Estem plens d'enveges, de sofriments inútils, de guerres innecessàries i d'accions sense sentit. No cuidem, ni respectem el que és nostre. Maltractem la fauna i la natura i tampoc som respectuosos amb el medi ambient
Però la naturalesa sap fer una metamorfosi i anar canviant segons el temps i el moment. Així podem contemplar els boscos verd i florits a la primavera i sense fulles com passen a estar mig adormits durant la tardor. Els rius brollen després del desgel amb una escuma clara i neta en acabar l'hivern, per després baixar més tranquils cap a mars blaves i intranquil·les i cap a oceans més braus i valents.
Tots aquests elements que tenim al nostre entorn ens envolten d'una bellesa i una saviesa que no arribem a valorar. És clar, tots aquests elements no ens fan ser més rics, ni tindre més diners ni de disposar d'un estatus que puga esdevenir en l'enveja dels nostres veïns i coneguts.
És moment de deixar enrere tot el que és material, cal oblidar-nos de la immediatesa que ens fa anar de cap. Ens hauríem de fixar més en el nostre medi ambient, aprendre a valorar els ecosistemes que ens envolten i gaudir del plaer de que ens dona el tranquil mar que a l'hivern mulla amb onades menudes els blavons de la vora o els boscos verds i marrons que ens acompanyen en els passejos per les muntanyes del nostre voltant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada