Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 27 de març de 2015

4a Temporada. Relat 14

S'apropa la Setmana Santa i, evidentment, ho notem al carrer, als mitjans de comunicació i, especialment, a les aules. Des de les televisions ens anuncien viatges amb descomptes, ens informen de l'estat de les pistes d'esquí i de les ofertes per volar a l'altra punta del planeta, però també veiem reportatges de les processons, de les cofradies i del sentiment religiós que es desprèn en moltes ciutats.
Després d'un trimestre tan llarg els alumnes arriben amb la llengua fora, s'arrosseguen per les aules i comencen a perdre l'interès. Transiten pels passadissos amb les motxilles carregades, amb els mòbils vibrant i fent llampades a les butxaques, i amb els ulls adormits.
Però tot això canviarà molt aviat, i així en uns quants dies veurem com aquests ixen el darrer dia per la porta de l'escola o, de l'institut, amb la motxilla convertida en un vehicle d'alta cilindrada, amb els ulls ben oberts i amb els somriures del que es troba de nou amb la llibertat.
En casa, mentre passeja la banda municipal amb marxes fúnebres acompanyant a la processó i als caputxins, es prepararan les maletes per al viatge que portarà a la família a una desconnexió de la realitat. La roba arreglada per a ser introduïda en elles perfumarà la casa amb la flaire de suavitzant i sabó de Marsella.
En aquestes dates es produiran dues realitats paral·leles, així mentre que uns celebraran la Setmana Santa tradicional, altres eixiran de viatge amb la família amb un altre estil de Setmana Santa.
Cada vegada queda menys d'aquella Setmana Santa, essencialment religiosa, on estava prohibit menjar carn durant els divendres de quaresma, quan a les televisions de les nostres cases es repetien, any rere any, les mateixes pel·lícules. Eren dies de reflexió, d'Església, de foscor i de quietud. Sense sorolls al carrer, sense pilotes estavellades contra la porta d'una vella cotxera i sense samboris pintats amb guix rescatat d'una obra veïna. Tot acompanyat del toc de les barjoles que anunciaven els actes religiosos.
Ara, molts de nosaltres, hem substituït les processons pels passejos per la platja o per la muntanya. Les antigues pel·lícules, repetides tantes i tantes vegades, han passat a ser vesprades davant de la gran pantalla amb so quadrifònic, crispetes i refrescos. La carn, per a molta gent ha deixat d'estar prohibida i les fileres de maletes i d'estiuejants, en molts llocs, fan la funció dels nous caputxins.

 Els temps canvien, per a bé, o per a mal. Les festes evolucionen de la mateixa manera que ho fem les persones o el món. Cadascú pot celebrar les festes de la manera que crega convenient, sempre respectant la opinió i la llibertat dels demés. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada