Des de fa uns quants anys em plantege si l'ésser humà ha avançat.
Sé que aquesta pregunta té dues respostes molt clares: la primera
és que la resposta és afirmativa ja que s'ha produït un avanç
molt important en la medicina, la tecnologia o la saviesa, la segona
és també afirmativa, ja que és evident que les societats avancen
cada vegada més.
Llavors, Per què em faig aquesta pregunta? Per què me la continua
plantejant si ja he donat la resposta?. Aquesta pregunta sols me la
faig jo o se la fa algú més? No tinc la resposta a aquestes
qüestions però després de llegir bastants coses sobre la vida dels
grecs puc dir que tinc dubtes seriosos sobre si realment hem avançat
o sols ho hem fet en el camp de la tecnologia.
Si ens fixem en la vida en l'Antiga Grècia observem que els
ciutadans solien disposar de prou temps lliure, que passaven força
temps en els banys i les barberies. A Grècia l'oci havia d'ocupar
bona part de la jornada dels ciutadans.
És a això últim al que em vull referir quan pense en l'evolució,
per la qual cosa sembla increïble com després de tants segles
intentem aconseguir una cosa que ja teníem i que sembla que no som
capaços d'assolir. M'estic referint al temps lliure. Aquest, és
desitjat per tots els mortals, però no fem res per aconseguir-lo.
Anem tots els dies a tope, ens busquem feines extra, moltes vegades
sense sentit, i quan ens adonem que és hora de gaudir del temps
lliure ja són les onze de la nit i toca dormir. Així un dia darrere
d'un altre.
Els grecs dedicaven molt temps a l'oci. Aquest no els proporcionava
poder econòmic, encara que si plaer personal. L'oci no hi ha que
anar a buscar-lo, simplement es tracta de gaudir d'ell, però en la
societat en la que vivim l'hem deixat de banda.
Sols ens preocupem per acumular riquesa, tenir més poder, demostrar
quelcom que de vegades no som. Aspirem a tenir el cotxe més gran del
nostre barri, a fer viatges que tothom ens envege, a demostrar que
som més feliços perquè tenim més diners o a passejar-nos amb roba
de marca mirant a la resta per damunt del muscle.
Però és tot això més important que l'oci? És el temps lliure
una cosa que es puga pagar? Per què no presumim de llibertat i vida
en compte de fer-ho amb els diners, els cotxes o la roba luxosa?.
És veritat que som més feliços? Com és que una cosa tan simple,
barata i accessible de la que gaudien les antigues civilitzacions ara
no la podem tindre? O és que alguns no la volen?.
Un munt de preguntes inconnexes, de vegades, molt fàcils de
respondre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada