Relats curts I

Des de la finestra veig l'aigua. Cau neta, fina i dolça, la veig mentre done cops a un aparell anomenat teclat. Aquest aparell és al·lucinant. El meu cervell es posa en marxa, i aconsegueix que les meues mans piquen una sèrie d'andròmines, les quals fan que en un altre aparell molt més sofisticat que aquest, al que he fet referència, em mostre en una pantalla tot el que tenia en el cap.

Els meus pensaments han deixat de ser secrets i passen a ser de tothom, no hi ha confidencialitat, està tot abocat en una pantalla que m'ha fet víctima de la seua seducció i que m'ha robat els pensaments.

Encara que ha sigut així no vull considerar-ho com un robatori ja que ha sigut una sustracció de bon grat, intencionada. El meu cervell ha volgut despullar-se davant d'una màquina i aquesta ha fet que això es convertira en un striptease emocional.

Veig que encara plou, per la finestra comence a veure l'arc de Sant Martí, la qual cosa ve a constatar que en algun lloc la pluja ha marxat i ha deixat el seu rastre.

En estos moments puc sentir la flaire del terra mullat, que em recorda la Setmana Santa de quan érem menuts, aquell olor que desprenia el Camp de futbol de Les Basses Roges, quan de sobte un ruixat ens feia amagar-nos, i llavors bevíem un glop de "naranjada" per després tornar a jugar al futbol sota la porteria formada per l'immens Arc de Sant Martí, el qual ens anunciava una pròrroga i embrutar-nos les espardenyes que amb tanta il·lusió havíem estrenat per a la ocasió.

Mire per la finestra i comença a ploure de nou. És l'hora de la "naranjada"...