Mentre ahir escoltava la ràdio em va vindre al pensament que l'estiu ja guaita per la nostra finestra i a les nits ens abraça per sobre dels llençols escalfant-nos amb una remor calent com si fos la llengua del drag que lluitava amb el cavaller.
Sent parlar a dos músics que em transporten a les nits de tertúlia al carrer o a la font de llavar i als concerts d'estiu de mitjans dels anys vuitanta. Ells són dos personatges d'aquella anomenada “Movida madrilenya”, la qual ens havia deixat tants records d'amor i de llibertat, però que al mateix temps va deixar tantes il·lusions desfetes quan aquell maleït cavall cavalcava desbocat per les venes dels que s´havien cregut invencibles.
Aquells que abraçaven un món nou, una llibertat tan i tan desitjada s'havien cregut que eren els reis del món igual que Di Caprio a bord del Titànic. Llavors no estaven damunt d'un vaixell, sinó a sobre d'un carrusel que no tenia fi...O si?
Les veus dels músics convertits en poetes, escriptors i alhora intel·lectuals comencen a apagar-se, mentre que les cortines es mouen al ritme d'una brisa convertida en música de la “movida”, com si fora una d'aquelles vesprades que passàvem a les terrasses d'estiu.
Mentre deixen de sonar les dolces veus i la brisa acarona les cortines, flueixen des del fons de l'altaveu les notes endolcint el meus oïts amb el “Close to you” dels “Carpenters”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada