Relats curts XXXI

Feia un temps que les coses no anaven bé entre ells però cap dels dos no volia reconèixer-ho obertament. S'estaven distanciant cada vegada més.

Anna s'esforçava per que la relació fora bona però Andreu semblava més des-apegat. Donava la sensació que ell no tenia clar el que volia. De vegades s'abraçava a ella mentre dormia i d'altres era incapaç de dir-li ni “Bona nit”.

Ella no volia acabar amb una relació que gairebé durava des de que havien nascut. No volia resignar-se a acabar amb aquella relació que durant tant de temps els havia fet feliços.

Mentre observava la posta de sol des de la finestra de la seva habitació pensava amb la manera en que es podia reprendre la relació. Volia recuperar-lo.

Pel finestral entreobert entrava la brisa de finals de setembre acariciant-li la cara i eixugant-li les llàgrimes que li relliscaven per les galtes. No eren moltes ja que es trobava eixuta després de tantes vegades que havia plorat en silenci. Quasi sempre amagada.

Va continuar observant el sol de color roig que poc a poc s'anava amagant pel darrere del turó. Després se'n va anar al llit sense que ell encara no haguera arribat a casa.

Abans de que tornara l'hivern Anna li va plantejar passar un dia al llac que hi havia a prop de casa. Li va proposar anar a passar el dia. Estarien sols, com feien sovint, a més portarien menjar preparat i es podrien banyar al llac. Ell va acceptar.

Havien anat moltes vegades, i ho consideraven el cau del seu amor. Allí s'havien rebolcat pel terra, havien menjat i begut i fins i tot havien nedat despullats dins del llac, unint els seus cossos nus formant-ne un de sol.

Seria un gran dia, possiblement un recomençament. Ella es trobava il·lusionada i ho va preparar tot per marxar de bon mati.

Era un dia assolellat i clar. Anna ho va preparar tot i varen marxar de bon matí. El dia era perfecte, varen menjar unes truites que ella havia preparat i varen beure una ampolla de vi que Andreu havia preparat per a l'ocasió.

Després de dinar varen decidir banyar-se en el llac. L'aigua estava fresca però no els va importar. Es varen banyar despullats, es varen abraçar i varen fer l'amor. Ho van fer com feia anys que no ho feien, junts, apegats. Tan junts que no passava ni una gota d'aigua entre els dos.

Ella va eixir de l'aigua. Estava extasiada i es va quedar gitada en terra a la vora del llac. Reia, era feliç. Andreu va eixir, li va donar un bes i va tornar a entrar a l'aigua. Anna es va adormir, quan es va despertar el va buscar pel llac i no el va trobar. Va tornar a casa. De de llavors no l'ha tornat a veure.