Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 27 de gener de 2012

Relats curts XXXII


Asseguts a la terrassa del bar ens protegim de la pluja que no deixa de caure durant els darrers dies de la tardor. Hem eixit a prendre el sol i a passejar, però queda clar que tota l'aigua que devia d'haver caigut durant la resta de l'any cau tota durant aquests dies. Sembla que açò no té fi i que els núvols en la seva panxa tenen tanta aigua com la d'un pantà xinés.

Com no podem seguir passejant decidim prendre alguna cosa en la cristallera adaptada per al fumadors, així podem gaudir de la visió que ens dona la pluja que brolla pels carrers adoquinats.

Ens trobem tots a cobert perquè el temps no dona un respir per poder eixir del bar i anar-nos-en, encara que sempre hi ha algun valent que creua el carrer saltant els tolls sense paraigües.

Nosaltres esperarem a que pare la pluja, ja que no volem arriscar-nos a patir una relliscada en les llambordes. Mentrestant cridem al cambrer perquè en servisca dos poliols amb llima i mel.

El cambrer vestit de color negre impol·lut i amb un davantal de color roig fosc treu de la butxaca un paper i un bolígraf i apunta la nostra comanda.

Al cap d'un moment torna amb la safata plena amb la nostra beguda i la d'unes xiques de la taula del costat. Elles parlen i fumen molt de presa, com si el temps s'esgotara. Nosaltres, al contrari, mirem pel vidre com deixa de ploure i apareixen uns xicotets i tímids raigs de sol.

L'arc de Sant Martí ja aguaita per la part de sota del poble, superant fins i tot al campanar. Nosaltres comencem a assaborir les begudes mentre la seva flaire ens recorda l'olor i el sabor de les muntanyes humides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada