Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 27 d’abril de 2012

Relats curts XLIII


Després de molts anys compartint la vida necessitaven temps per ells, ja que això s'havia convertit en quelcom impossible per molts motius. Primer per què tenien molts deutes en el bancs ja que aquests els havien deixat els diners per construir la casa on vivien i decorar-la al seu gust. Després perquè havien decidit tindre fills, cosa que encara els va hipotecar més la vida.
Els fills els consumien tot el temps lliure que tenien. Sempre hi havia una cosa o altra, tennis, natació, futbol, teatre... Cada dia anaven de bòlid per poder acudir a tots els llocs. Però això no era tot, a més tenien les seves pròpies feines i les de la casa.
El temps passava molt ràpid i quan es varen adonar els fills ja anaven a l'institut. Llavors tampoc era un bon moment, perquè necessitaven una despesa extra per portar-los als estudis secundaris i encaminar-los cap als universitaris. Sempre hi havia una cosa o altra i mai tenies temps per ells dos. Semblava que vivien per la mateixa inèrcia del calendari, passaven dies, setmanes, mesos i envellien sense adonar-se'n
Però encara quedava una última etapa, i possiblement la més dura, aquesta era la universitat. Varen treure diners d'on no tenien per donar-los una carrera als seus fills. Semblava que a partir d'ara podien tindre els temps que tants anys portaven anhelant.
Els xiquets, així els anomenaven ja eren majors i ells sense adonar-se'n havien fet vint-i-cinc anys de matrimoni. Ara ja no hi havia excusa, la següent despesa econòmica, encara que humil, seria per ells.
Varen estar pensant on podien anar a passar una setmana. Semblava mentida, tenien tants llocs on volien haver anat durant tots aquests anys, que ara no acabaven de decidir-se on anar.
Finalment es varen decidir per fer un viatge a la Costa Brava, lloc on havien estat de solters amb una tenda de campanya després d'un llarg viatge amb un Renault quatre. Allí havien gaudit dels penya-segats de la costa, havien vist l'eixida del sol i havien sentit la fresca de la nit, abraçats formant un sol cos.
Així que varen anar de nou al mateix lloc, però aquesta vegada allotjats en un hotel situat dalt d'un penya-segat. Per la nit varen seure en la terrassa de l'habitació per contemplar la lluna plena enrogida del cel. Varen veure les estrelles i va arribar de nou la fresca acaronat-los el cos vint-i-cinc anys més vella. Igual que ells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada