Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 11 de maig del 2012

Relats curts XLV


Ja era divendres una altra vegada i era el dia en que tornaven al poble per passar el cap de setmana. Així ho feien des de feia quinze anys, època en que varen baixar a la ciutat a treballar, però encara que feia molts anys que treballaven a la ciutat cada cap de setmana pujaven al poble on es retrobaven amb la família, els amics i els paisatges que tantes vegades trobaven a faltar en la ciutat.
No havien tingut fills i això els feia més lliures per poder disposar de tot el temps del món, així que quan tardaven en arribar a casa ningú els esperava i quan decidien anar de viatge no hi havia res que els retinguera. Era una vida còmoda i molt plàcida ja que no depenien de ningú, però així i tot sabien que un dia o altre s'havien de plantejar ser pares.
Mentrestant cada divendres preparaven les maletes per marxar de cap de setmana. S'enduien coses imprescindibles perquè dos dies eren poc temps com per anar massa carregats. A més en la casa del poble tenien queviures per passar un parell de dies, i si els feia falta alguna cosa la compraven en la tenda de poble, la qual estava oberta totes les hores del dia, quelcom típic en un establiment així.
Varen eixir de la ciutat a les huit de la vesprada i soparien en el poble ja que el viatge solia durar més o menys una hora. 
Aquell divendres feia molt de fred i pel matí havien caigut unes volves de neu que havien enfarinat els arbres del parc situat davant del finestral que tenien en el saló de l'apartament de la ciutat, però  després havia eixit el sol, un sol potent d'hivern que enlluernava per dalt dels edificis centrals, encara que no escalfava prou per deixar a casa les bufandes i els barrets. Era un sol hivernal que no s'acabava d'apoderar ni del fred ni del termòmetre, el qual continua enquistat en els zero graus.
Varen enfilar la carretera que conduïa en direcció al poble, quan de sobte va començar a aparèixer una fina cortina de flocs de neu, la qual seria la companya de viatge durant tot el trajecte.
En arribar al poble encendrien el foc de la xemeneia, encetarien una botella de vi i soparien acaronats davant del foc mentre la neu s'acumulava davant de la finestra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada