Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 25 de maig de 2012

Relats curts XLVII


Quan semblava que ja havien acabat de caure les darreres pluges de l'última setmana de gener, els boscos retornaven al seu color natural. Les fulles suaument retallades amb color verd, fi i lluent reflectien els raigs de sol que queien en horitzontal per darrere de la serralada.
Ara que la pluja havia rentat els arbres, havia desaparegut la secor que amenaçava la flora i la fauna del paisatge. El color groguenc que havia adquirit la muntanya havia deixat pas al color verd de l'alegria del bosc.
Tothom s'havia adonat del canvi, però qui més ho notava eren els habitants més assidus, pardals, xicotets rosegadors, serps o insectes menuts que havien fet del bosc el seu aliat i la seua llar.
El canvi de temps havia donat nova vida, així es podia veure un ecosistema irreconeixible feia tan sols dues setmanes. El respecte del clima cap al planeta terra tornava a posar-se damunt de la taula, aportant el líquid element als éssers de fusta, gegants i plens de vida que es torçaven en busca de la llum.
En pocs dies semblava que la llum del sol no era la mateixa, semblava que havia canviat de color. Els raigs eren més suaus que adés i escalfaven l'ambient a la temperatura adequada.
El vent restava immòbil, els animals romanien també immòbils en el seu hàbitat natural, semblava que havien guanyat de nou la partida al seu destí, però quedava la part més important. El respecte que havíem de demostrar els humans cap aquell bé tan preuat que ens deixava la naturalesa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada