Quan semblava que ja havien acabat de caure les darreres pluges de l'última setmana de gener, els
boscos retornaven al seu color natural. Les fulles suaument
retallades amb color verd, fi i lluent reflectien els raigs de sol
que queien en horitzontal per darrere de la serralada.
Ara que la pluja havia rentat els
arbres, havia desaparegut la secor que amenaçava la flora i la fauna
del paisatge. El color groguenc que havia adquirit la muntanya havia
deixat pas al color verd de l'alegria del bosc.
Tothom s'havia adonat del canvi,
però qui més ho notava eren els habitants més assidus, pardals,
xicotets rosegadors, serps o insectes menuts que havien fet del bosc
el seu aliat i la seua llar.
El canvi de temps havia donat nova
vida, així es podia veure un ecosistema irreconeixible feia tan sols
dues setmanes. El respecte del clima cap al planeta terra tornava a
posar-se damunt de la taula, aportant el líquid element als éssers
de fusta, gegants i plens de vida que es torçaven en busca de la llum.
En pocs dies semblava que la llum
del sol no era la mateixa, semblava que havia canviat de color. Els
raigs eren més suaus que adés i escalfaven l'ambient a la
temperatura adequada.
El vent restava immòbil, els
animals romanien també immòbils en el seu hàbitat natural,
semblava que havien guanyat de nou la partida al seu destí, però
quedava la part més important. El respecte que havíem de demostrar
els humans cap aquell bé tan preuat que ens deixava la naturalesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada