Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 20 de desembre de 2012

2a Temporada. Relats curts 13

El temps és el pitjor enemic de l'home. No és un arma que es puga carregar i descarregar de manera ràpida i sorollosa. És un arma silenciosa que treballa a poc a poc. Sempre amb paciència.
Els seus principals aliats són el rellotge i el calendari. Aquests ens tenen atrapats en una espiral de sagetes i números, on apareixen elements tan asèptics i abstractes com les hores, els minuts, els segons, les setmanes o els dies. Aquest temps funciona de manera imparable, no dorm, no descansa i no concedeix cap treva. Sempre està en funcionament i no s'atura mai. En l'època de l'era digital tampoc sofreix avaries, i avança silenciós mentre que nosaltres, pendents d'altres coses insignificants i sense sentit, no ens adonem que ell sempre està.
El temps roda al nostre voltant i ens fa seguir el seu pas. Les sensacions, els colors i els sons es reprodueixen segons marca el temps. Tal com passava a l'antic Egipte, on els humans vivien en funció del temps, en l'època actual ens passa el mateix. Ell decideix quan es el moment de l'evolució de cadascun dels elements que ens envolten. Ens marca el destí de tots els humans.
Nosaltres, tan ignorants com som, creiem que el secret de la vida poden ser els diners, l'èxit o la felicitat, però el temps sempre s'encarrega d'avisar-nos de que totes aquestes coses són supèrflues a més de passatgeres.
El temps marca la vida de tots els elements. Així, és comú veure com a l'estiu floreixen els tarongers, al mateix temps que un ventall de colors apareix donant vida i lluminositat a tot el que ens envolta. Als colors dels fruïts d'estiu com poden ser les bresquilles, els melons o les albergínies s'uneixen un sortit de colors dels banyadors que apareixen per vora mar i que s'eixuguen a les terrasses i balcons dels apartaments costaners del Mediterrani.
Ara aquesta gama de colors brillants i lluminosos ha deixat pas a dies més grisos i amb tons més foscos. Sols ens queden els colors vius de les taronges madures, barrejats amb els treballadors que les recullen. Aquests, han fet que des de fa alguns anys els colors homogenis de l'hivern, hagen canviat de tonalitat davant del munt d'ètnies que acampen pels camps de color verd.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada