Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 22 de febrer de 2013

2a Temporada. Relats curts 20

La vida els havia maltractat. Així que, després de passar una època de bonança econòmica en que varen poder comprar-se un pis als afores de la ciutat, el sistema començava a ofegar-los.
No havien viscut per damunt de les seues possibilitats, paraula tan escoltada als mitjans de comunicació als darrers temps, ni havien fet castells en l'aire. Havien racionalitzat les despeses i havien treballat i gastat amb seny. No s'havien permès creuers, ni robes de marca, ni cotxes de luxe. Tal com deien els seues avantpassats “fregien i menjaven”. L'únic luxe que sí que s'havien permès (si això podia considerar-se un luxe) havia sigut la compra d'un pis, el qual podien pagar perfectament, i tindre una bessonada que els havia pillat per sorpresa.
Malauradament aquesta crisi, que com si fóra un drac de foc havia anat arrossegant tots els llocs per on passava, també havia arribat a la porta de sa casa. Llavors havien vist com les dues feines de les que disposaven s'havien acabat i es trobaven abocats a una interminable cua de l'atur que semblava una serp multicolor on passejaven sense rumb persones de tota mena (però persones humanes al cap i a la fi).
Mentre es lamentaven de la seua mala sort, veien com les factures del pis, de l'escola, de les medecines dels fills, el rebut de l'electricitat o de l'aigua, s'amuntegaven damunt de la taula del saló, la qual abans sols utilitzaven per sopar o dinar.
Enric ja no sabia que fer, estava desesperat ja que no podien fer front a tots els pagaments i el banc ja els amenaçava amb tirar-los de casa. Una casa que els havia costat tan d'aconseguir. La varen comprar quan varen poder, però això al banc no li valia. Aquells passaven el “rodillo” i deixaven tothom al carrer.
Mentre pensaven en què podien fer, va arribar l'avís del jutjat avisant-los que en 24 hores havien d'abandonar la casa. Però per sort no estava tot perdut, ja que per la finestra varen observar com un munt de gent s'amuntegava a la porta per tal d'impedir que el banc executara l'amenaça. Realment encara quedava gent amb sensibilitat i força per fer front a aquests lladres d'Armani i corbata.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada