2a Temporada. Relats curts 34

Feia temps que la cosa no anava bé entre ells i no sabien perquè. Segurament el no haver tingut fills, possiblement, era el que havia fet que a poc a poc s'anaren distanciant i que l'amor s'hagués anat exhaurint fins quedar reduït a no res. Feia molt temps que vivien junts i el problema de la descendència els havia anat desgastant la relació.

Però això no era tot, ja que en l'època en que els dos treballaven tenien coses de que parlar, així mentre sopaven, moment en que es retrobaven després d'una jornada maratoniana de treball, comentaven tal i com els havia anat el dia i com portaven el tema de la feina. Però la greu crisi econòmica havia acabat amb la feina i am l'amor. Era com si el govern de torn haguera fet retallades fins i tot en els sentiments.

La vida en parella s'havia convertit en una relació impossible i difícil. Estaven tot el dia junts, no trobaven feina, estaven de mal humor i sempre acabaven discutint per qualsevol cosa. Una vegada era pel sopar, l'altra per la neteja, després per la televisió i així a cada moment. Però el que més mal els feia i el que més ràbia els transmetia era la manca de futur, de feina i de diners.

Quan ja portaven un any de baralles, insults i males paraules, Maria va decidir retornar a casa dels seus pares. Ella era de Tenerife i havia vingut a la península on havia trobat feina, futur i parella, però semblava que això s'havia acabat.

Es va aixecar de bon matí per anar cap a l'aeroport i marxar amb un vol directe cap a l'illa Canària. Tomàs va decidir acompanyar-la fins la terminal per tal d'acomiadar-se.

Havien decidit separar-se de manera temporal, però tots dos sabien que podia ser definitiu i que, fins i tot, fóra la darrera vegada que estigueren junts.

Quan varen arribar a l'aeroport varen estar en silenci asseguts en un banc fins que per la megafonia varen avisar del vol a Tenerife, Maria es va aixecar i li va donar un bes fred, amb desgana a Tomàs i va marxar mentre ell l'observava en la distància. Que ens ha passat?, deia ell en veu baixa, però aquella pregunta flotava en l'aire sense resposta.

Va agafar el cotxe i va marxar cap a casa, llavors en engegar la ràdio va escoltar que l'avió que anava a Tenerife no havia pogut enlairar i s'havia estavellat contra l'asfalt envoltat de flames. El locutor va dir que no hi hauria cap supervivent.

Va girar i va tornar cap a l'aeroport on ja s'amuntegava un munt de gent que preguntava pels seus familiars. No podia ser, l'amor de la seua vida havia desaparegut per sempre. Però de sobte va vore que Maria eixia des d'una de les portes d'embarcament. Havia decidit no pujar a l'avió, es varen fondre en una abraçada i varen marxar cap a casa. A partir d'ara tenien una segona oportunitat.