Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 21 de juny de 2013

2a Temporada. Relats curts 35

 En la llunyania ja veiem apropar-se eixa dama misteriosa, que ve preparada per l'ocasió. Ve decidida a donar-nos la seua llum incandescent que farà que les ones facen espurnes quan trenquen a la vora de la platja i que cap llum artificial siga necessària en una nit màgica que es repeteix any rere any i generació rere generació.
Aquesta dama, per si algú no se n'havia adonat de qui estic parlant, és la lluna. Ella ja ens va assenyalant durant els darrers dies que s'aproxima una data especial en la que brillarà com encara no ho ha fet, per a que cap fanal ni cap llanterna siguen necessàries la Nit de Sant Joan.
Sembla que va ser ahir, però ja ha passat un any, i dos, i tres... I molts que esperem que passen. Però per molts anys que passen la il·lusió de banyar-nos els peus i demanar un desig continuaran instal·lats en el nostre subconscient.
Així tots tornarem a baixar amb els nostres vehicles a sopar a la llum de la lluna esperant que sonen les dotze campanades al campanar de la plaça del poble i recordarem els nostres avantpassats que s'apropaven en busca de la nit màgica amb carros i cavalls. Aquests tots carregats amb la família i alguns afegits portaven per sopar el que tenien per casa, així era comú vore com des de dalt dels carros aterraven damunt dels blavons de la platja coques de verdura i de tomaca, els primers melons d'Alger de la temporada i algun braç de gitano fet de moniato. També descarregaven vi, aiguardent i una mena de líquid negre que anomenaven cafè, però que realment era un succedani preparat per les iaies anomenat malta.
Ara, encara que ha passat molt temps, tornarem a repetir els rituals dels nostres avantpassats, així menjarem i beurem sota la llum de la lluna, encara que els entrepans aniran farcits de carn, formatges i embotits, hi haurà vi amb una botella amb tap de suro i el cafè serà autèntic.

Una vegada acabat el sopar i amb les fogueres enceses amb cabirons de fusta i trastos vells serà el moment per contemplar la bella dama, la qual continuarà expectant mentre nosaltres ens apropem a la vora de la mar i esperem que les ones banyen els peus nus i calents del foc de les fogueres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada