Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 3 de juliol de 2013

2a Temporada. Relats curts 36

El comptador d'històries s'asseu davant del teclat de l'ordinador portàtil per teclejar el darrer relat de la temporada. Aquest fa un breu repàs de tot el que ha passat durant els darrers mesos, els quals han tingut una miqueta de tot, així durant aquest darrer any ha hagut amors i desamors, alegria i tristesa, emocions i decepcions, però el que si que ha hagut han sigut moltes novetats convertint-se en un any molt intens.
Però al comptador d'històries li agradaria agafar la goma d'esborrar i treure les paraules que no ens agraden. Voldria esborrar tots els fets dolents que han ocorregut i deixar en la memòria sols els bons. Voldria agafar la cinta de vídeo de la vida i tornar enrere per tal d'editar-la i enregistrar-la de nou, deixant-la neta i polida i sense cap succés dolent.
Això no es pot fer i, evidentment, l'època que encetarem de nou també tindrà un munt de frames que arribat el final voldríem esborrar. Tot això és llei de vida, i malauradament ens hem d'acostumar. Formarem un cercle, com el que imaginaven els egipcis, i convertirem la vida en una roda. Per tant, hem de saber que els amics desgraciadament no són per sempre, ni els pares, ni la família (tampoc la vida ho és), i que el bé i el mal no duren cent anys.
De tant en tant val la pena, encara que siga metafòricament, aturar el temps i dedicar-nos a observar els tres temps verbals: el present, el passat i el futur i observar com amb el passat ja no podem fer-ne res, sols recordar, que el present és nostre i que l'hem d'aprofitar i que hem de tenir respecte amb el futur ja que no sabem que ens pot oferir aquest element misteriós.
De vegades ens podem fer una idea, o una il·lusió del que ens pot portar el futur, però sembla que mai ens podrem imaginar el que pot ocórrer. Caminem cap a un món deshumanitzat, dominats per un tecnologia que avança a una velocitat de vertigen i comprovem com les màquines i les andròmines ens condicionen el futur. Però a aquest futur no ens podem agafar tots, així les persones més grans o amb menys possibilitats a la vida, els estem deixant sense futur, i sense present. Ara, per exemple, arribem al nostre banc, al de tota la vida, al que varem deixar els nostres estalvis i la nostra suor, i ens trobem com a recompensa per tots aquests anys de confiança com se'ns cobra per respirar o que una màquina instal·lada en el sostre de la sucursal és la que ens dona les ordres pertinents.
No sé si el futur serà millor o pitjor, però si hem de fer cas als polítics de torn o si ens fixem en el que ens comptaven a alguns escriptors de renom com ara Huxley i Orwell sembla que totes les il·lusions se n'aniran en orris. Tal com deia el gran Luis Ciges al cinema “Tanto esperar el futuro para esto”

El comptador de paraules tornarà la propera temporada, bon estiu i bon futur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada