2a Temporada. Relats curts 33

Després d'haver passat cinc anys en una clínica especialitzada en malalties mentals havia eixit curat. Allí li havien fet un tractament especial que constava en unes teràpies unides a uns medicaments que afectaven directament al cervell i la memòria. Aquesta teràpia era utilitzada en malalts que havien tingut problemes mentals i asseguraven els experts que l'individu que completava el tractament quedava totalment recuperat i ja no tornava a tenir desequilibris mentals com els que havia patit.

Michael havia afrontat aquest tractament i estava totalment curat, almenys així ho demostraven els fets. Havia eixit de la clínica, havia trobat feina i fins i tot s'havia casat i havia tingut dues filles que ja tenien cinc i quatre anys respectivament.

Després de viure uns anys en un pis molt xicotet es varen comprar una casa als afores de la ciutat que portava molts anys deshabitada. La varen arreglar i la varen deixar impecable. Però no acabava de ser tot perfecte ja que el veïnat que tenien es trobava molt rar amb ells.

No entenien que passava, però tampoc els preocupava massa, devia de ser que no estaven acostumats a que hi haguera veïns. Ja els passaria.

Un dia va arribar la filla major de l'escola i va dir als pares que les companyes deien que en la casa on vivien havien ocorregut uns assassinats feia uns deu anys. Les xiquetes li havien dit que allí vivia una família amb dues filles i que el pare havia assassinat la mare i les dues xiquetes. Els pares li varen dir que no fera cas del que deien ja que havia passat feia un munt d'anys i això no els havia de preocupar.

Al dia següent, després de desdejunar, Michael va engegar l'ordinador per consultar el correu electrònic i en acabar de fer-ho, just quan anava a tancar l'ordinador, va pensar en el que els havia dit la seua filla. Així que va decidir buscar informació sobre l'esmentat crim ocorregut a la casa on vivien.

Hi havia molta informació, sobretot als diaris de l'època, llavors va clicar en un d'ells per llegir la informació. Efectivament el succés havia ocorregut tal com havia comentat la seua filla, però a més de la informació hi havia una foto xicoteta on apareixia l'autor dels assassinats. Va capturar la imatge i la va ampliar i mentre es processava la imatge i els píxels tornaven a l'original va començar a tremolar-li la mà que tenia a sobre del ratolí i una suor freda li va recórrer el cos. Quan la imatge va aparèixer totalment nítida va veure que l'assassí havia sigut ell.