3a Temporada. Relat 19

Al bloc de vivendes de protecció oficial que havia construït l'ajuntament feia més de deu anys que vivia gent treballadora que estava totalment identificada en la idiosincràsia i la forma de viure dels veïns del poble. Era gent vinguda de zones més pobres del país que havien trobat acomodament en un poble que els donava feina i menjar.

Des que s'havia construït l'edifici vivien les mateixes famílies, fins que un dels pisos es va quedar buit per la mort del seu propietari, un home major que vivia sol i que feia un temps que estava malalt.

Els veïns eren contraris a l'entrada d'una nova família i en una reunió varen decidir que si algú comprava la vivenda se li exigirien una sèrie de requisits. Vivien molt a gust i funcionaven com si fora una sola família per la qual cosa no volien que ningú enterbolir el magnífic ambient de la finca.

Un dia es va presentar una jove acompanyada del propietari de la immobiliària que tenia el pis en venda. Era una jove molt ben plantada, guapa i de bones maneres, encara que degut a la seua forma de vestir tenia una pinta una mica estranya. Anava tota de negre, amb un barret també negre i un collar amb un símbol estrany que li queia entre mig dels pits.

Quan els veïns es van assabentar que volia comprar el pis varen demanar una reunió amb ella per poder-li explicar les condicions que havia de complir tot el que accedira a formar part del veïnat. I així ho varen fer. Ella es va mostrar disposada a complir tot el que li demanaven. Els va assegurar que no tindrien cap problema amb ella i que si volien els deixava quinze dies de prova. Es va mostrar molt amable i els membres de la finca li varen donar el consentiment.

Quan ja portava un mes vivint a la finca un rumor es va estendre entre el veïnat. Algunes de les veïnes deien que al pis de la nouvinguda s'escoltaven soroll estranys, hi havia penjats a l'estenedor llençols i tapets de taula amb símbols i anotacions estranyes. Eren cercles amb flames, símbols rars i una mena de creus de significats inintel·ligibles.
Llavors el rumor es va fer més insistent i tothom imaginava que al pis es feia bruixeria i reunions amb persones d'aspectes rars i estranys. Fins que un dia una veïna en passar per davant de la porta va vore que estava oberta i feia molta olor. Varen cridar a la policia i la van trobar morta en terra rodejada de llençols negres i despullada. Semblava un assassinat però l'autòpsia va determinar que havia sigut una mort natural.

Passat un temps una germana d'ella va aparèixer per l'edifici. Volia saber que havien fet amb el cos de la seua germana. Volia emportar-se'l i soterrar-lo al poble on havia nascut. Li ho varen explicar i va anar al jutjat a fer els tràmits necessaris per poder-la traslladar. Al jutjat li varen dir que abans de traslladar el cos havien d'obrir el taüt per fer el reconeixement. Davant la presència del president de la comunitat, actuant com a testimoni, el jutge de pau i la germana varen obrir el fèretre. Dins es trobava el cos intacte, com si acabara de morir, era estrany, però més estrany va ser quan va obrir els ulls i va pegar un crit.