Enric
era molt aficionat als esports de risc. Solia anar a fer senderisme
per la muntanya, fer escalada i esquiar. Un cap de setmana va anar a
esquiar als pirineus francesos. Era un esquiador molt hàbil i
baixava per les pistes com un coet. Va començar a esquiar de matí i
quan va arribar a la part de baix de la pista, abans de pujar al
telecadira per tornar a l'inici, es va produir un allau que va
soterrar la zona on ell estava esperant per continuar amb el seu
esport preferit.
Cap
a la zona on es va produir l'allau es varen desplaçar ambulàncies,
bombers, policia i gossos ensinistrats preparats per trobar persones
soterrades en la neu. Varen començar la recerca de supervivents que
va duar pràcticament tot el dia i varen treure cinquanta-huit cossos
entre els que es trobaven tres morts.
La
cerca es va donar per acabada quan va quedar neta la zona, però en
fer recompte als hotels del voltant de l'estació d'esquí varen
comprovar que Enric no havia aparegut per l'hotel on s'allotjava.
Varen avisar la seua dona i el seu fill de tres anys perquè desprès
de rastrejar el lloc de l'accident el seu cos no apareixia i a
l'hotel no tenien constància de que haguera tornat de les pistes.
En
passar una setmana les autoritats el varen considerar com
desaparegut. Era un misteri ningú sabia res. Sols tenien el
testimoni d'un dels supervivents que va declarar a la policia que
l'havia vist a la zona on havia ocorregut l'accident.
Al
cap d'un any va ser incorporat a l'arxiu policial de persones
desaparegudes i es va donar per tancada la investigació.
Quinze
anys després el fill d'Enric va desenvolupar les mateixes aficions
que son pare i un cap de setmana va anar a esquiar amb uns companys
d'estudis als Alps. Després d'un dia frenètic d'esquí varen eixir
a un bar dels voltants de les pistes a menjar alguna cosa i prendre
unes cerveses. Estaven asseguts en una taula al fons del local
menjant, bevent, rient i cantant quan es varen acabar les cerveses i
el fill d'Enric va anar a la barra a demanar una altra ronda. Al fons
de la barra va vore una parella que prenia un cafè i que parlava de
manera animada. La cara de l'home li sonava, i encara que era molt
difícil que algun conegut d'ell estiguera en aquell lloc es va
apropar a comprovar-ho. Quan es varen trobar cara a cara al fill
d'Enric li va donar la sensació com si estiguera davant d'un espill.
Era evident que aquell que tenia davant d'ell era son pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada