Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 7 de març de 2014

3a Temporada. Relat 18

Enric era molt aficionat als esports de risc. Solia anar a fer senderisme per la muntanya, fer escalada i esquiar. Un cap de setmana va anar a esquiar als pirineus francesos. Era un esquiador molt hàbil i baixava per les pistes com un coet. Va començar a esquiar de matí i quan va arribar a la part de baix de la pista, abans de pujar al telecadira per tornar a l'inici, es va produir un allau que va soterrar la zona on ell estava esperant per continuar amb el seu esport preferit.
Cap a la zona on es va produir l'allau es varen desplaçar ambulàncies, bombers, policia i gossos ensinistrats preparats per trobar persones soterrades en la neu. Varen començar la recerca de supervivents que va duar pràcticament tot el dia i varen treure cinquanta-huit cossos entre els que es trobaven tres morts.
La cerca es va donar per acabada quan va quedar neta la zona, però en fer recompte als hotels del voltant de l'estació d'esquí varen comprovar que Enric no havia aparegut per l'hotel on s'allotjava. Varen avisar la seua dona i el seu fill de tres anys perquè desprès de rastrejar el lloc de l'accident el seu cos no apareixia i a l'hotel no tenien constància de que haguera tornat de les pistes.
En passar una setmana les autoritats el varen considerar com desaparegut. Era un misteri ningú sabia res. Sols tenien el testimoni d'un dels supervivents que va declarar a la policia que l'havia vist a la zona on havia ocorregut l'accident.
Al cap d'un any va ser incorporat a l'arxiu policial de persones desaparegudes i es va donar per tancada la investigació.

Quinze anys després el fill d'Enric va desenvolupar les mateixes aficions que son pare i un cap de setmana va anar a esquiar amb uns companys d'estudis als Alps. Després d'un dia frenètic d'esquí varen eixir a un bar dels voltants de les pistes a menjar alguna cosa i prendre unes cerveses. Estaven asseguts en una taula al fons del local menjant, bevent, rient i cantant quan es varen acabar les cerveses i el fill d'Enric va anar a la barra a demanar una altra ronda. Al fons de la barra va vore una parella que prenia un cafè i que parlava de manera animada. La cara de l'home li sonava, i encara que era molt difícil que algun conegut d'ell estiguera en aquell lloc es va apropar a comprovar-ho. Quan es varen trobar cara a cara al fill d'Enric li va donar la sensació com si estiguera davant d'un espill. Era evident que aquell que tenia davant d'ell era son pare.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada