A l'edat mitjana en el vell castell
dels afores del poble havia viscut un matrimoni de nobles que no
havia pogut tindre fills. Al voltant de la història les llegendes
contaven que al no haver pogut tindre descendència havia acabat la
nissaga i la història del matrimoni havia tingut un final aterrador.
L'home havia assassinat la seua dona i no sé sabia ben bé que és
el que havia fet amb el cos. Deien que quan va ser assassinada ella
estava embarassada però que ell no l'havia creguda després de tants
intents fallits i alguns avortaments.
El cos no va ser trobat i la
llegenda va anar passant de generació en generació i el preciós
castell va anar envellint buit al pas dels anys. Va ser considerat
pels habitants del poble veí com a maleit i ningú volia viure en
ell.
Portava més de dos-cents anys buit
i sempre que algú s'havia interessat per ell havia acabat desistint
davant les històries que contaven els habitants del poble. Aquestes
anaven des d'una suposada aparició del cos de la dona en el bosc que
rodejava el castell, fins altres que explicaven que els crits de la
dona demanant clemència cap al seu marit s'escoltaven en les nits de
lluna plena.
Però un bon dia un escriptor de
novel·les de misteri va arribar en busca d'un lloc d'inspiració per
acabar la trilogia de novel·les de suspens que l'havien fet famós i
li havien reportat beneficis molt substanciosos. Va visitar el
castell i li va sembrar un lloc ideal, i sense fer cas de les
històries que es contaven pel poble, va decidir comprar-lo i passar
una temporada en ell mentre acabava la novel·la. Després de fer una
xicoteta restauració es va establir en ell.
La primera nit que va passar en ell
va comprovar que l'edifici tenia vida, no estava habitada però tenia
un aura que li feia tindre la sensació de no estar sol. També
s'escoltaven sorolls, plors d'un xiquet i algun que altre crit. Es va
tancar a l'habitació i no va eixir en tota la nit. El dia següent
portaria un mèdium i un parapsicòleg.
Quan es va aixecar pel matí es
trobava malalt, li feien mal tots el ossos i no havia pegat ull en
tota la nit. Sense obrir la porta es va arrimar a la finestra i va
vore que la marea havia deixat gairebé un quilòmetre d'aigua sense
cobrir. En la sorra descoberta pel mar es veia un quelcom que
semblava el cos d'una dona. Va baixar corrent per l'escala i va anar
a vore que era. En arribar va comprovar que es tractava d'una dona
embarassada vestida de negre. El cos havia estat ocult sota la sorra
i tapat per l'aigua un munt d'anys. Li donaria sepultura i que
definitivament descansara en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada