Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 21 de març de 2014

3a Temporada. Relat 20

A l'edat mitjana en el vell castell dels afores del poble havia viscut un matrimoni de nobles que no havia pogut tindre fills. Al voltant de la història les llegendes contaven que al no haver pogut tindre descendència havia acabat la nissaga i la història del matrimoni havia tingut un final aterrador. L'home havia assassinat la seua dona i no sé sabia ben bé que és el que havia fet amb el cos. Deien que quan va ser assassinada ella estava embarassada però que ell no l'havia creguda després de tants intents fallits i alguns avortaments.
El cos no va ser trobat i la llegenda va anar passant de generació en generació i el preciós castell va anar envellint buit al pas dels anys. Va ser considerat pels habitants del poble veí com a maleit i ningú volia viure en ell.
Portava més de dos-cents anys buit i sempre que algú s'havia interessat per ell havia acabat desistint davant les històries que contaven els habitants del poble. Aquestes anaven des d'una suposada aparició del cos de la dona en el bosc que rodejava el castell, fins altres que explicaven que els crits de la dona demanant clemència cap al seu marit s'escoltaven en les nits de lluna plena.
Però un bon dia un escriptor de novel·les de misteri va arribar en busca d'un lloc d'inspiració per acabar la trilogia de novel·les de suspens que l'havien fet famós i li havien reportat beneficis molt substanciosos. Va visitar el castell i li va sembrar un lloc ideal, i sense fer cas de les històries que es contaven pel poble, va decidir comprar-lo i passar una temporada en ell mentre acabava la novel·la. Després de fer una xicoteta restauració es va establir en ell.
La primera nit que va passar en ell va comprovar que l'edifici tenia vida, no estava habitada però tenia un aura que li feia tindre la sensació de no estar sol. També s'escoltaven sorolls, plors d'un xiquet i algun que altre crit. Es va tancar a l'habitació i no va eixir en tota la nit. El dia següent portaria un mèdium i un parapsicòleg.
Quan es va aixecar pel matí es trobava malalt, li feien mal tots el ossos i no havia pegat ull en tota la nit. Sense obrir la porta es va arrimar a la finestra i va vore que la marea havia deixat gairebé un quilòmetre d'aigua sense cobrir. En la sorra descoberta pel mar es veia un quelcom que semblava el cos d'una dona. Va baixar corrent per l'escala i va anar a vore que era. En arribar va comprovar que es tractava d'una dona embarassada vestida de negre. El cos havia estat ocult sota la sorra i tapat per l'aigua un munt d'anys. Li donaria sepultura i que definitivament descansara en pau.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada