Des
de feia un temps corria un rumor per la comarca que un jove pertorbat
anava pels pobles perseguint a les xiques amb intenció de
violar-les. Tal com va anar escampant-se la notícia la por entre les
més joves va anar en augment. Ningú l'havia vist mai, no sabien com
era, tampoc existia un retrat robat que poguera donar alguna pista,
però el pànic i la psicosi ja s'havia instal·lat entre els veïns.
Tal era la força del rumor que la Guàrdia Civil ja havia admès que
buscava un maníac sexual.
Els
rumors que sovint corrien pels pobles menuts sempre hi havia que
posar-los en quarantena, ja que d'un gra de sorra es feia una
muntanya. Les notícies (bones i dolentes) no es contrastaven mai i
aquestes anaven passant de boca a boca amb una rapidesa
impressionant.
Tothom coneixia algú que l'havia vist i alguns de més agosarats l'havien vist en persona però, no hi havia cap veí que poguera fer una descripció real del personatge. La policia ho havia intentat però els trets físics eren diferents segons qui feia la descripció. Així per alguns era ros, per altres tenia els cabells negres, tan prompte era alt com baixet, en fi no hi havia cap manera de fer un retrat robot fiable.
Tothom coneixia algú que l'havia vist i alguns de més agosarats l'havien vist en persona però, no hi havia cap veí que poguera fer una descripció real del personatge. La policia ho havia intentat però els trets físics eren diferents segons qui feia la descripció. Així per alguns era ros, per altres tenia els cabells negres, tan prompte era alt com baixet, en fi no hi havia cap manera de fer un retrat robot fiable.
Malgrat
que el temps anava passant el rumor no parava, però ni hi havia
xiques desaparegudes ni cap fet rellevant que poguera donar crèdit a
tota la rumorologia.
Un dissabte al matí varen eixir al bosc un grup de veïns que anaven a fer bolets. Anàvem a unes pinades que estaven a la falda de la muntanya des de la que es podien contemplar els xicotets pobles que formaven la comarca.
Un dissabte al matí varen eixir al bosc un grup de veïns que anaven a fer bolets. Anàvem a unes pinades que estaven a la falda de la muntanya des de la que es podien contemplar els xicotets pobles que formaven la comarca.
Anaven
carregats amb cistells i portaven ganivets amb els que tallar els
bolets i carregar els basquets. Varen començar a pujar per una senda
de pedres soltes que tenia un difícil accés. Sabien que per aquells
llocs no podia passar cap persona que no coneguera la zona i la
collita de bolets podia ser espectacular. Allí sempre hi havia
molts, ho sabien d'anys anteriors.
Varen
començar a omplir cistells molt de pressa i a migdia ja quasi no els
en cabien més. Però quan varen arribar a una planura que semblava
regirada per alguns boletaires van vore que hi havia un clot. Varen
guaitar i van vore el cos d'una xica. Semblava que el rumor era
realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada