4a Temporada. Relat 1

Ara que ha passat l'estiu i tornem a la tardor sembla que al principi sempre ens costa tornar a l'activitat normal (sempre que al nostre poble o a la nostra comarca puga'm considerar el mes de setembre com a normal). Hem deixat enrere els plaers de l'estiu i ens hem endinsat en una època on molt aviat deixarem de vore les cames descobertes i ens trobarem amb les mànigues llargues eixint de l'armari.

Però el que hem deixat enrere no ho oblidarem tan fàcilment, perquè els mesos de setembre i d'agost, tan diferents entre ells, s'assemblen més del que ens imaginem.

Si ens aturem a pensar en aquestes dues èpoques, comprovem que a principis d'agost ens retrobem amb amics, coneguts o familiars que formen la gran família estiuenca i amb els que sols ens relacionem a l'estiu. Mentre que al setembre tornem als nostres caus, com si fórem els ossos, i el retrobament ara és amb els companys de feina veïns o companys d'estudis amb els que ens relacionem la major part de l'any. És una mena de “eterno retorno” on els esdeveniments es repeteixen amb el mateix ordre com si fora una roda en la que tenim marcats tots els dies de l'any i que torna a voltar per tornar a començar de nou.

Aquests dos començaments, un d'estiu i un d'hivern, fan que, quan ens retrobem passem llista per veure si falta algú com si fora l'escola. Ens preguntem per les nostres coses, per la família, per la feina i per tot el que ens envolta per, finalment, anar esgotant els dies fins que arribem al nou inici. I així, any rere any, sense que el rellotge ens done una breu pausa que ens permeta aturar-nos a respirar.

Llavors quan passem d'una època a l'altra, ens girem enrere i trobem els primers amors d'estiu, els llums en penombra de les revetlles o les onades d'un mar blau escumós acaronant-nos els peus. Mentre que mirem per la finestra i veiem com el bosc comença a agafar un to marró i el cel plora pensant amb l'amor d'estiu que li ha robat el cor.