Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 21 de novembre de 2014

4a Temporada. Relat 6

En l'època en que vivim, com totes les coses, les males notícies també apareixen de manera telemàtica. Així, mentre Dolors estava a casa mirant un programa de televisió d'aquells en els que amants, ex-amants, separats, mal casats o personatges en busca de notorietat es tiren els trastos al cap mentre paren la mà per endur-se els diners, el telèfon mòbil sonava i mostrava a la pantalla un número que apareixia com a "ocult".
La notícia la va deixar atordida, sense saber que fer ni com reaccionar. No sabia a qui avisar. Fins que passats uns cinc minuts, que a ella li varen semblar dues hores, va telefonar a la seua cunyada i li va transmetre la notícia: "el teu germà ha tingut un accident amb el cotxe i ha mort". Li va dir el seu germà. No es va atrevir a pronunciar la frase que haguera sigut més addient "el meu marit ha mort en un accident".
Va agafar el cotxe i va anar a l'hospital. Havia de fer el reconeixement del cadàver. Ho va fer sota la influència dels tranquil·litzants que s'havia pres abans d'eixir de casa. I aquesta dependència la va mantenir durant els tres dies que van durar els tràmits de l'autòpsia, els papers del centre hospitalari, l'ajuntament i el jutjat.
Una vegada tot arreglat amb l'urna amb les cendres a sobre del moble de menjador, es va recloure a casa.
No havien tingut fills, havien sigut feliços els anys de festeig i els que després havien viscut junts. Ella s'havia acostumat tant a ell que no feia res per iniciativa pròpia. No havia treballat perquè amb l'empresa de l'home tenien diners per viure acomodadament. No s'havia preocupat mai per saber els diners que tenien perquè en tenia suficients per anar totes les setmanes a comprar a les millors botigues, a la perruqueria, al gimnàs i a un centre de bellesa.
Ara se'n havia anat tot en orris. La vida ja no tenia sentit. Tenia molts diners, però no tenia ganes de viure. Tot això la va portar a un intent de suïcidi que la va tindre ingressada amb tractament psicològic durant tres mesos. Fins que va eixir de l'hospital donada d'alta.

Aquell dia, en eixir de l'hospital psiquiàtric, es va quedar a la porta contemplant els carrers plens de gent i el sol que lluïa brillant en un cel primaverenc que invitava a la vida. Llavors va demanar un taxi. El taxista li va preguntar on anaven i després de dubtar durant uns segon li va dir que al centre comercial. Necessitava una altra oportunitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada