Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 28 de novembre de 2014

4a Temporada. Relat 7

Els olors sempre van associats als records, encara que, de vegades, aquests també porten de la mà altres elements com podrien ser: persones, successos o sorolls. De fet és molt fàcil associar, o almenys a mi m'ho sembla, l'olor de la llenya cremada a les xemeneies que deixa una flaire dolça en els carrers adormits dels pobles, el de la tarongina quan els tarongers que formen una manta verda a la plana floreixen tots de cop o l'olor dolç dels cotons amb sucre de les fires hivernals on passegem els abrics amb el coll aixecat per no refredar-nos el bescoll.
Així cadascun d'aquests olors ens transporta a una època diferent de la nostra vida, a un espai de plaer i d'emocions, a dies de somriures i de llàgrimes, a records dels primers besos furtius o als primers amors que s'escapaven en el temps mentre la darrera carícia encara flotava en l'espai.
Aquests olors han dividit el temps i, de vegades, podem col·locar cadascun d'ells en moment de la nostra vida on el record encara perdura.
És evident que cadascú de nosaltres els classifica d'una manera diferent, cosa que fa que hi haja tantes classificacions com persones en el món. Uns recorden a la infantesa altres a l'estiu, altres a la calor i d'altres a les velles escoles, però hi ha que sempre són comuns a moltes generacions.

 Podria dir sense equivocar-me massa, o si, que l'olor dels pupitres vells de fusta ens recorden a les escoles a les que anàvem de menuts, tan fredes, tan buides però tan animades. Que un dels olors que més viatjava per les casetes de les marjals eren, al mateix temps i a diferents hores, la de la llenya per preparar la paella, la de la mateixa paella acabada i la del meló d'Alger (res de gelat i de cafè poc). O l'olor barrejada a les fires, acompanyada del fred, de les castanyes torrades, dels torrons que anunciaven la vinguda dels nadals i dels cocos acabats d'encetar presentats amb una safata de metall amb un pal clavat amb el preu. Tot això amb les veus que ressonaven ja allunyades del venedor de fruïts secs que es passejava per les barreres els dies de bou o dels cotxes de xoc que sempre ens acompanyaven amb els èxits musicals de la temporada.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada