Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 14 de febrer de 2015

4a Temporada. Relat 11

Sempre hi ha sons, olors, actes o situacions que ens transporten al passat. Aquest passat és relatiu, així mentre que algunes coses per alguns fa poc temps que han succeït i els transporten a una època relativament propera, per altres, aquestes mateixes, semblen antediluvians.
Diuen que la memòria és selectiva, cosa que fa que sempre recordem les coses que han suposat una fita important a la nostra vida, Qui no recorda el primer bes o el primer amor? I l'olor de la llenya mentre es cuina una paella de llenya a casa de la iaia? I l'olor del xiquet acabat de nàixer quan li'l porten, després del part, a una mare?
A mi em ve al pensament un altre record, no perquè siga de fa temps o perquè siga un d'eixos moments que ens deixa marcats per tota la vida. És el record d'un objecte que de fa un temps s'ha posat està amenaçat i en perill de desaparèixer (espere que no siga així).
Em referisc a la flaire i al plaer d'obrir un llibre. Aquest no cal que siga vell o nou ja que sempre desprèn una flaire característica. Una flaire que no se sembla a res. És una flaire de llibre.
Qui no recorda els llibres nous comprats a l'inici del curs escolar? Recorde, perfectament, com al passar les fulles i contemplar el seu interior desprenien una olor que ens atrapava i ens donava ganes de començar a esbudellar els textos, els números i les imatges enganxades a les fulles. Aquelles vesprades en que encetàvem els llibres les completàvem enganxant un paper transparent retallat amb tisora per les nostres mares per tal de protegir-los (tal com feien amb els fills).
En canvi l'olor que desprenen els vells és molt diferent, però no per això menys bona. És un perfum d'experiència, de saviesa, de plaer, del pas dels anys i de desgast de les lletres (algunes d'elles absorbides pels lectors).
Aquest olor ha deixat pas a la lectura tecnològica. En un aparell de dimensions reduïdes em posat una biblioteca extraordinària. Hi ha còmics, grans autors, col·leccions completes i, fins i tot, aquesta andròmina ens acompanya amb música.

 No voldria aturar-me a fer comparacions. L'home evoluciona, algunes vegades per a millor i altres per a pitjor. Tot és una qüestió de gustos, de comoditat o d'economia (paraula tan de moda), però el que realment importa és que el pas de les fulles, les de paper i les electròniques, no s'ature mai, llavors l'ésser humà sempre anirà pel bon camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada