Sempre hi ha sons, olors, actes o
situacions que ens transporten al passat. Aquest passat és relatiu,
així mentre que algunes coses per alguns fa poc temps que han
succeït i els transporten a una època relativament propera, per
altres, aquestes mateixes, semblen antediluvians.
Diuen que la memòria és selectiva,
cosa que fa que sempre recordem les coses que han suposat una fita
important a la nostra vida, Qui no recorda el primer bes o el primer
amor? I l'olor de la llenya mentre es cuina una paella de llenya a
casa de la iaia? I l'olor del xiquet acabat de nàixer quan li'l
porten, després del part, a una mare?
A mi em ve al pensament un altre
record, no perquè siga de fa temps o perquè siga un d'eixos moments
que ens deixa marcats per tota la vida. És el record d'un objecte
que de fa un temps s'ha posat està amenaçat i en perill de
desaparèixer (espere que no siga així).
Em referisc a la flaire i al plaer
d'obrir un llibre. Aquest no cal que siga vell o nou ja que sempre
desprèn una flaire característica. Una flaire que no se sembla a
res. És una flaire de llibre.
Qui no recorda els llibres nous
comprats a l'inici del curs escolar? Recorde, perfectament, com al
passar les fulles i contemplar el seu interior desprenien una olor
que ens atrapava i ens donava ganes de començar a esbudellar els
textos, els números i les imatges enganxades a les fulles. Aquelles
vesprades en que encetàvem els llibres les completàvem enganxant un
paper transparent retallat amb tisora per les nostres mares per tal
de protegir-los (tal com feien amb els fills).
En canvi l'olor que desprenen els
vells és molt diferent, però no per això menys bona. És un perfum
d'experiència, de saviesa, de plaer, del pas dels anys i de desgast
de les lletres (algunes d'elles absorbides pels lectors).
Aquest olor ha deixat pas a la
lectura tecnològica. En un aparell de dimensions reduïdes em posat
una biblioteca extraordinària. Hi ha còmics, grans autors,
col·leccions completes i, fins i tot, aquesta andròmina ens
acompanya amb música.
No voldria aturar-me a fer
comparacions. L'home evoluciona, algunes vegades per a millor i
altres per a pitjor. Tot és una qüestió de gustos, de comoditat o
d'economia (paraula tan de moda), però el que realment importa és
que el pas de les fulles, les de paper i les electròniques, no
s'ature mai, llavors l'ésser humà sempre anirà pel bon camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada