Va arribar l'any de la comunió del
xiquet. Era fill únic i com a tal els pares volien el millor per
ell. Li comprarien un vestit de mariner, tal com marcava la tradició,
i anirien a Ca Olegario a València que era on es trobaven els
millors vestits de comunió de l'època. Per no perdre la tradició
el vestit el pagaria l'àvia i totes les dones de la família serien
les encarregades de fer l'excursió per adquirir el vestit.
Ho pagarien tot en metàl·lic, també
com manava la tradició. Llavors no hi havia diners de plàstic
d'eixos que més tard enriquirien als mafiosos de vestits de ratlla
diplomàtica, abrig i corbata. A més els diners els portarien tots
en un sobre, tot just al costat de la pitrera i amagats sota el
sostenidor.
Les fotos les faria el fotògraf del
poble al seu estudi. Per allí passaven tots els que havien de
prendre la comunió i si els tapàvem la cara amb un paper tots eren
iguals (els vestits, la pose i els decorats..). Posteriorment, i
obviant la famosa protecció de dades i les imatges dels menors,
quedava exposat, en un panell de cristall a la paret de cal fotògraf,
una col·lecció de fotos amb tots els xiquets.
Els vestits eren senzills, les mares
i els pares estrenaven robes. Les dones anaven a la perruqueria, però
ni el or ni l'ostentació eren elements a tenir en compte, tret
d'alguns rics del poble que havien anat a comprar la roba a les
botigues més cares del centre de València.
Mentre els xiquets celebraven el Sant
Sagrament uns quants familiars preparaven en un garatge, que s'havia
buidat d'estris del camp, les taules, els gots i els coberts per al
dinar de la celebració. També es cuinava una paella gegant amb foc
de llenya i es preparaven uns plats amb entremesos, tot regat amb vi
comprat en la tenda del poble, amb fruita de casa i un pastis
elaborat pel forn dels veïns.
Acabat l'àpat la celebració
continuava durant tot el dia. Els homes, asseguts a la fresca lliure
de vehicles, feien tertúlies assaborint una copa d'aiguardent. Les
dones escuraven els plats i recollien les taules, mentre que els
xiquets jugaven a pilota o a corda al carrer.
No sé si era una celebració millor
o pitjor, però tinc la sensació de que era més sana i més humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada