Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 6 de febrer de 2015

4a Temporada. Relat 10

Va arribar l'any de la comunió del xiquet. Era fill únic i com a tal els pares volien el millor per ell. Li comprarien un vestit de mariner, tal com marcava la tradició, i anirien a Ca Olegario a València que era on es trobaven els millors vestits de comunió de l'època. Per no perdre la tradició el vestit el pagaria l'àvia i totes les dones de la família serien les encarregades de fer l'excursió per adquirir el vestit.
Ho pagarien tot en metàl·lic, també com manava la tradició. Llavors no hi havia diners de plàstic d'eixos que més tard enriquirien als mafiosos de vestits de ratlla diplomàtica, abrig i corbata. A més els diners els portarien tots en un sobre, tot just al costat de la pitrera i amagats sota el sostenidor.
Les fotos les faria el fotògraf del poble al seu estudi. Per allí passaven tots els que havien de prendre la comunió i si els tapàvem la cara amb un paper tots eren iguals (els vestits, la pose i els decorats..). Posteriorment, i obviant la famosa protecció de dades i les imatges dels menors, quedava exposat, en un panell de cristall a la paret de cal fotògraf, una col·lecció de fotos amb tots els xiquets.
Els vestits eren senzills, les mares i els pares estrenaven robes. Les dones anaven a la perruqueria, però ni el or ni l'ostentació eren elements a tenir en compte, tret d'alguns rics del poble que havien anat a comprar la roba a les botigues més cares del centre de València.
Mentre els xiquets celebraven el Sant Sagrament uns quants familiars preparaven en un garatge, que s'havia buidat d'estris del camp, les taules, els gots i els coberts per al dinar de la celebració. També es cuinava una paella gegant amb foc de llenya i es preparaven uns plats amb entremesos, tot regat amb vi comprat en la tenda del poble, amb fruita de casa i un pastis elaborat pel forn dels veïns.
Acabat l'àpat la celebració continuava durant tot el dia. Els homes, asseguts a la fresca lliure de vehicles, feien tertúlies assaborint una copa d'aiguardent. Les dones escuraven els plats i recollien les taules, mentre que els xiquets jugaven a pilota o a corda al carrer.

 No sé si era una celebració millor o pitjor, però tinc la sensació de que era més sana i més humana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada