Al final del carrer hi havia una casa abandonada. Era una casa amb història on els avantpassats de l'última dona que l'havia habitada passaven les temporades de vacances d'estiu i les de Nadal. Feia més de deu anys que estava deshabitada i degut al seu nul manteniment començava a fer-se malbé.
Ens venien al pensament els dies que espiàvem pel pati posterior de l'edifici, en el que les netes de l'última propietària es banyaven en la piscina de rajoleta blava, a tots els nouvinguts. Al mateix temps sentíem els plaers juvenils en veure les noies remullades en l'interior de la piscina.
A mitja vesprada prenien el sol en la gespa i lluïen un color de pell moreno que brillava quan els raigs de sol relliscaven pels les seves pells tan fermes.
Com que no hi havia res millor que fer ens passàvem les hores mortes com si fórem agents de la KGB esbrinant tot els que es coïa en aquella vivenda. Però quan acabava l'estiu la casa quedava deserta i sense cap encant.
Sentíem un morbo especial i no deixaven d'escorcollar tot el que passava per allà, ja que si a l'estiu la casa tenia vida a l'hivern era una mansió impressionant i fosca. Quan passàvem per la porta sentíem l'olor del dolç perfum en que es retocaven les joves i sempre guaitàvem pel finestral o per algun clavill de la porta on quasi sempre veiem a la propietària que continuava durant tot l'any allí sola.
Aquella dona no parlava amb ningú del poble i feia una vida solitària sense cap tipus de relació. Tan sols se la veia en la tenda o en la font omplint una garrafa d'aigua. Fins que un dia va córrer el rumor de que la vella havia mort. Va ser llavors quan la casa va quedar abandonada i ningú va vindre mai més per allí.
Una vesprada varem saltar la tanca per escodrinyar per dintre i veure si quedava alguna cosa de profit per empotar-nos a casa. Llavors varem veure el rostre de l'àvia reflectit en un espill on ens mirava als ulls. Varem eixir corrent d'allí i ja no vam tornar. Aquella casa continua custodiada per aquell esperit que resta impassible en un vidre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada