Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 4 d’agost de 2011

Relats curts IX


Una brisa espessa i refrescant remenava les cortines de fil que l'àvia havia fabricat amb tanta cura per als finestrals de la platja, on cada nit ens assèiem per prendre un cafè granissat i fer unes pipades a la cigarreta, eren moments en que no se sentia cap soroll pel veïnat i tot estava en una calma, cosa que res tenia a veure amb les hores principals del dia. Era un mena de terrassa unida al rebedor de la casa, on no quedava massa clar on començava una cosa i acabava l'altra. Estava feta de rajola roja amb dues tires de pedra als costats les quals s'utilitzaven per que els carros antics arrossegaren les seves pesades rodes cap a l'interior de la casa. Eren dues fileres desalineades amb un contrast de pedra que feia que el rebedor fora ampli i original.

Allà construíem tertúlies a base de paraules soltes que brollaven dels nostres llavis i flotaven en l'ambient. Les nits d'estiu convidaven a unes llargues converses que no podíem tenir en els mesos d'hivern en els que els dies estaven ocupats al cent per cent i el temps d'esbarjo brillava per la seva absència. Era una manera de posar el nostre comptador biològic a zero i deixar via lliure a la nostra imaginació.

Amb les paraules construíem temes que es succeïen uns rere d'altres i que ens portaven arreu del món en dècimes de segon. Semblava com si en les nits d'estiu el rellotge s'aturés i ens donés una treva vital, a més no era estrany sentir el campanar de l'ermita emetent els sons de les campanes recordant-nos que era la matinada.

La terrassa ens acollia i ens abraçava deixant que donarem vida pròpia a l'entorn, el qual es trobava abandonat gairebé tot l'hivern i feia l'impossible per tal de no desempallegar-se de nosaltres. Llavors ho agraíem cada nit amb les llargues sessions de tertúlia al seu bressol.

Havíem deixat enrere el ritme hivernal, les sessions d'oficina o les hores passades a la feina. Només per això havia valgut la pena esperar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada