Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 28 de juliol de 2011

Relats curts VIII


La setmana es feia molt llarga tot sol a la ciutat però en aquells moments era prioritari guanyar diners encara que estiguérem tota la setmana separats l'un de l'altre. Ella estava en la casa del poble i jo em trobava tota la setmana sol, dedicat al treball que gairebé m'absorbia tot el dia. Quan arribava al pis que tenia llogat era el moment de dutxar-me, preparar un sopar ràpid i cridar-la per telèfon. Llavors semblàvem com dos joves acabats de caure en un profund enamorament. Ens acariciàvem metafòricament per l'altaveu del telèfon mòbil i notàvem l'olor dels nostres cossos a través de l'auricular.

Per fi era divendres i era hora d'agafar el cotxe per anar a un retrobament llargament anhelat durant tota la setmana. Era llavors quan posava la música que tantes i tantes vegades havíem ballat en la discoteca i en engegar el motor i donar-li al boto del reproductor sonava la melodia amb la qual ens havíem conegut ”Dream a little dream of me”. Jo deixava anar la imaginació, i de sobte l'èxtasi que sentia per retrobar-nos de nou em feia suar. No tenia res més en el pensament, sols la seva veu, el calor de les seves abraçades o el sabor de carmí dels seus llavis.

Eixe divendres feia fred i plovia, el so de la pluja en el cristall em feia recordar que no havia de baixar la guàrdia en aquelles carreteres estretes que portaven cap al poble, però amb la simbiosi que formava el soroll de les gotes d'aigua amb la música adobat amb els sons dels trons em sentia despert i animat.

De lluny vaig veure el cartell que indicava l'entrada del poble, era un cartell rovellat, que et passaves de llarg si no coneixies la carretera, però era un senyal desitjat, un senyal que em recordava que la persona que més estimava en la meva vida m'estava esperant.

La casa es trobava a les afores del poble, era de fusta amb un jardí amb piscina. Quan faltaven cinquanta metres per arribar vaig polsar el botó de la porta de la cotxera i vaig deixar el cotxe dins.

De sobte vaig sentir un soroll com si fora d'una campana, va ser llavors quan vaig despertar del somni. Em vaig aixecar del llit, vaig regirar tota la casa i ella no estava. Vaig tornar a la realitat, el somni s'havia tornat a repetir i és que ella no havia sobreviscut a l'accident que havíem tingut l'any anterior contra aquell maleït cartell de l'entrada del poble.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada